Radars: un negoci privat i opac que surt molt car als lleidatans

Posted on

Reportatge extret del web http://comudelleida.cat/

Versión en castellano aquí:

La concessionària Arnó-Sice reclama més de 2 milions d’euros a la Paeria després que Àngel Ros pugés el llindar de sancions a 65 km/h i ajornés més de 4 mesos la posada en funcionament dels radars

En 5 mesos de radars i 10 de semàfors en vermell, els ciutadans de Lleida han rebut multes que superen de llarg el milió d’euros. Com és sabut, la concessionària del servei, Arnó-Sice, s’emporta el 31,5% de l’import de cadascuna de les més de 20.000 multes que s’han imposat en aquest curt període de temps més el 5% de la recaptació en via executiva. Al setembre, aquesta UTE ja tenia garantits ingressos per valor de 444.325 euros, una quantitat que cobria sobradament la previsió de despeses de l’empresa per a tot l’any, amb encara tres mesos de coll per fer més calaix a cop de multa.

Però ni aquesta astronòmica quantitat de multes, ni la “generositat” de l’equip de govern cedint gairebé un terç de l’import de cada sanció sembla haver saciat la concessionària, que el passat 8 de gener va presentar un “informe de reclamacions” que, en cas de prosperar, podria multiplicar per 5 els ingressos d’aquesta empresa i, de retruc, convertir els radars en una operació absolutament deficitària per a la Paeria. Només fins al setembre, la UTE reclama més de 2 milions d’euros.

Dibuix de Carles Alberdi (carlesalberdi.com)

Dibuix de Carles Alberdi (carlesalberdi.com)

Una nova evidència que fa grinyolar la col·laboració público-privada a la qual l’alcalde Àngel Ros al·ludeix tan sovint com a ideal de funcionament de l’administració local. Malgrat l’opacitat que manté en la gestió dels radars l’equip de govern, hem conegut moltes dades que evidencien una gestió nefasta per part de la Paeria, unes exigències d’Arnó-Sice, que té contracte per 4 anys prorrogable a 2 més, desproporcionades i del tot inassumibles i un grapat d’incompliments tant per part de l’empresa com de l’ajuntament. Amb el camí aplanat per una oposició que no fa oposició, Ros havia aconseguit amagar el que hi ha darrera els radars fins avui. També seguirem amb lupa tot el que passi a partir d’ara.

El punt de partida, un engany

Durant la presentació dels radars, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 quilòmetres per hora, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d’entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s’ajustava en absolut a la realitat, ja que el propi alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar quin era el llindar de velocitat màxim permès va ser Àngel Ros, obsedit en evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral.

Més enllà dels dubtes de seguretat que genera permetre que un vehicle circuli dins la ciutat a 64 km/h, la imposició del batlle té altres conseqüències. Com era de preveure, la concessionària no es va quedar de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i va fer ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l’ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s’estableix que Arnó-Sice percebrà 9 euros per cada expedient no validat. La concessionària, doncs, reclama 9 euros per cada foto d’excés de velocitat d’entre 55 i 64 km/h. Malgrat que l’empresa reconeix que el Plec del Contracte dóna potestat a la Paeria per establir el llindar dels 65 km/h, en les seues propostes de certificació (recull mensual amb l’import de les multes) de maig a agost la UTE reclama 981.871 euros per les sancions que s’haurien d’haver imposat als que anaven a menys de 65 km/h.

Ros ajorna l’estrena dels radars davant la denúncia de CIU per mala senyalització

Si l’activació dels radars es va fer pública el 19 d’agost, com pot ser que la concessionària reclami multes de radar ja al maig? Perquè l’empresa entén que ha de cobrar la seua part de les multes des del moment en què va posar en funcionament els radars, que va ser la segona quinzena d’abril.

Àngel Ros, però, va aturar màquines davant l’evidència que la senyalització dels radars era deficient fet que, com va remarcar CIU el 5 de maig, convidava a pensar que hi havia un evident afany recaptatori. Un altra sapastrada fruit de la improvisació que, si s’atén la petició de la UTE, costaria gairebé un milió d’euros. És el principal concepte d’una llarga llista de reclamacions, que desgranem tot seguit.

Un radar mòbil que no es mou

Al garatge de la Guàrdia Urbana hi ha, des del passat 6 de maig, un vehicle aparcat que no fa res més que agafar pols. Es tracta del flamant radar mòbil. Com establia el Plec de condicions, Arnó-Sice va subministrar aquest vehicle i ara reclama que se li pagui 9€ “per cada infracció que no s’ha generat amb l’equip de radar embarcat, pel fet de no utilitzar-lo”. Com es pot pagar per multes inexistents? Ben senzill, fent una estimació de les sancions que podria haver imposat el radar mòbil prenent com a referència “la mesura mensual de les infraccions captades pels radars fixes”. Resultat: entre maig i setembre, un total de 319.891 euros per compensar les sancions que ha deixat de cobrar l’empresa per la inactivitat del radar mòbil.

Un altre concepte destacat dins el sac de les reclamacions són els 580.148 euros que, segons la UTE, corresponen a les sancions (estimades) que el sistema no va registrar als conductors que anaven a menys de 65 km/h al maig, ja que durant el primer més el sistema no registrava res per sota d’aquesta velocitat. Amb quantitats així, sembla una minúcia la reclamació de 53.210 euros per sancions de semàfor en vermell que la Guàrdia Urbana va descartar per defectes en la fotografia i que la concessionària argumenta que han de ser correctes. La suma total de la certificació reclamada per la UTE fins al més de setembre és de 2.305.510 euros.

Ni la Paeria ni l’empresa compleixen amb les obligacions signades

La Paeria, un cop descomptat el que paga a l’empresa, percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L’estimació d’ingressos per a l’ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. Per a què han de servir aquests diners? El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s’han d’aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d’accidents de trànsit i ajuda a les víctimes. Pot documentar el sr. Àngel Ros que els diners generats pels radars s’estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat? Pot explicar per què a 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n’hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst?

El contracte també obligava a Arnó-Sice a fer unes inversions que no s’estan complint, com per exemple la millora del sistema de control de trànsit, que, amb un import de 87.642 euros, hauria d’haver estat enllestida el passat més d’octubre, encara que ni tan sols s’ha iniciat. Idèntica situació viu la “inversió en connexions i comunicacions”, que no ha vist ni un euro dels 73.450 que s’hi han de destinar. L’empresa també hauria d’haver enllestit (durant el primer any de contracte, que es va complir el 22 de novembre de 2014) la semaforització de la rotonda de davant del cementiri (42.165 euros).

També resta aparcada en un calaix la instal·lació de càmeres de control (a aquestes alçades hauria d’haver-ne posat en funcionament 4 per valor de 9.303 euros), els 4 guals elevats de vianants (13.500 euros) i el subministrament, per valor de més de 15.000 euros, d’etilòmetres, pda’s (per generar multes) i diferents elements de control.
De la llarga llista d’inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions.

Taula inversions Arno-SICE

El contracte entre la UTE i la Paeria recull les inversions previstes

Ros: ineficiència, opacitat i factures per a la ciutadania

El nostre alcalde presumeix de bona gestió quan la realitat evidencia que la seva tasca de govern és ineficient i està mal feta. L’alcalde aposta per privatitzar serveis públics, alguns d’ells essencials, i ho fa malament, amb condicions confuses que generen plets constants en els quals sempre surt perdent la ciutadania. L’alcalde presumeix d’honestedat al temps que amaga informació i manipula la opinió pública tan sols per egoistes interessos electorals.

L’alcalde mostra una actitud covarda ja que, enfront de les denuncies, s’oculta, evita donar la cara i menysté la ciutadania que demana saber el que succeeix a la ciutat.

Davant aquest desgavell, des del comúdelleida (www.comudelleida.cat) exigim explicacions públiques a l’alcalde Àngel Ros. Exigim que a partir d’ara compleixi amb les seves obligacions com a servent de la ciutat i que ho faci atenent les prioritats de la ciutadania, amb tota la transparència i honestedat que entenem que mereix la gent de Lleida.

comúdelleida, 17 gener 2015

Descarregar article en format pdf

La segona part del partit, 24 anys després

Posted on Updated on

L’últim partit que vam jugar plegats devia ser cap al juny de l’any 88. En aquell pati generós que, melancòlic que és un, encara m’apareix sovint en somnis, sempre fantàstics, sempre acompanyats, segur, d’un somriure amb la babeta regalimant galta avall. Com les dos mantes a l’hivern, aquests viatges en el record m’abriguen de sensacions de felicitat remotes, d’una època on les preocupacions eren unes altres. D’un temps en que ni sabíem ben bé que era una hipoteca.

Han passat 24 anys (es diu ràpid…) d’aquella darrera trobada al voltant d’una pilota al pati de l’Espiga, en una pista on, com per art de màgia, es podien solapar 5 partits alhora sense que això ens preocupés pas massa. Potser perquè érem els grans.

S’acabava vuitè i els camins, coses de la vida, es separaven. Per tornar a convergir, ni que fos una estona màgica, uns anys després en aquells soparets orquestrats pels més entregats a la causa dels retrobaments. Gent soferta, herois del retrobament mai prou reconeguts, però imprescindibles. Personatges capaços de reclutar per terra, mar i Facebook els 60 de la nostra quinta. Que, amb uns quilets i alguna arruga de més, ens retrobàvem, molt de tant en tant, per dir-nos que fèiem la mateixa cara i preguntar-nos si estàvem casats o si teníem fills. Mentre miràvem de reüll si les que ens molaven cinc lustres enrera, encara estaven igual de bon veure. I a mesura que anàvem enderrocant els murs que el temps imposa entre les persones, ens deixàvem anar. I, amb l’ajut inestimable del vi, recordàvem fins a la sacietat les mil i una anècdotes, contades infinits cops, que vam viure en aquells grans anys de les nostres vides.

Va ser en un d’aquests sopars, segurament gin tònic en mà, que algú va proposar de fer un equip de futbol 7. I aquí ens teniu.

24 anys després, tornem a ser equip mig d'espigolaires mig de gran gent d'altres llocs
24 anys després, tornem a ser equip mig d’espigolaires mig de gran gent d’altres llocs

Després d’una pretemporada on s’ha fet dolorosament evident que la perllongada separació ha malmès despietadament el nostre futbol d’equip, ahir vam debutar a la lliga en un puzzle d’equip on també hi ha peces que no venen de l’Espiga. Els somriures de la foto no tindrien res a envejar dels que devíem fer dos dècades i mitja enrere. Els llampecs de ponent (en això de posar noms també hem perdut en aquests 25 anys…) vam començar el torneig amb un 1 a 0 en contra davant el Pardinyes.

És clar que, vist el que hem aconseguit, potser seria una estupidesa parlar de derrota.

Sra Mestres: fuig d’estudi amb el tema dels Radars

Posted on

Si l’administració anés tant ràpid a atendre la ciutadania com a respondre les cartes al director que els critiquen, tot aniria millor. Diumenge van publicar la meua carta a Segre, dilluns resposta de la regidora Sara Mestres a Segre (la teniu aquí sota) i avui a La Mañana. Us adjunto la resposta de Mestres i després la que jo mateix li acabo d’enviar. Deu ser que no em sé estar callat.

Mestres respon carta radars Segre

Sra. Sara Mestres,

Entenc que li resulta complicat argumentar a ulls d’una ciutadania cada cop més desperta que la Paeria aprovi que una empresa privada com Arnó-SICE s’embutxaqui 700.000 euros cada any gràcies als radars i semàfors vermells. Però intenti no tractar a la gent de Lleida com si fóssim il·lusos perquè crec que no ho som del tot. De veritat creu que no me n’alegro de que baixi la sinistralitat? Creu que hi ha algú que no se n’alegri d’això? En quin món viu, senyora Mestres?

El que se sotmet a debat no és si ens alegra o no que hi hagi menys morts als carrers de Lleida sinó per quin motiu el seu govern permet que la gestió de radars i semàfors vermells reporti aquests beneficis abismals a una empresa privada en temps on les necessitats d’atenció social, també a Lleida, són més que evidents.

Celebro que els recursos que obtingui la Paeria via radars i semàfors vermells es dediquin a millores de seguretat en el trànsit, però lamento que en el repartiment del pastís hagin permès que Arnó-SICE s’emporti més de 50.000 euros mensuals que no revertiran en millores per als lleidatans. Càlcul, per cert, que surt de les poques dades que vostès han aportat i de les que la premsa local ha publicat fent la seua feina. En tot cas, la convido a que faci públiques les dades de recaptació real en radars i semàfors vermells avui mateix, una pràctica molt saludable de cara a tenir satisfets aquells que tenim la consagrada mania de voler saber a què es dedica fins al darrer cèntim dels diners públics.

I, de passada, ja que no ho respon a la seua carta, també podrien informar de si és cert que no han retirat ni un punt del carnet en més de set mesos de radars i per què. Així podrien esvair sospites dels malpensats que puguin interpretar que la mesura és electoral i vol evitar que la gent s’empipi més del compte a mig any de les eleccions.

Atentament

@osistere

Oscar Sisteré i Saureu

Els radars retraten el govern de la Paeria

Posted on Updated on

Els radars retraten el govern de la Paeria

Com a ciutadà preocupat per l’alta sinistralitat a Lleida, sóc un defensor convençut del compliment de les normes de trànsit i accepto que se sancioni de manera proporcional a la malifeta aquelles persones que no respecten aquest marc normatiu compartit. Fet aquest apunt, i sense entrar a valorar un afany recaptatori que em sembla evident, he de dir que em sembla grotesc que en set mesos de semàfors amb càmera i tres de radars fixos, les més de 11.000 multes imposades als conductors hagin reportat uns 370.000 euros a la UTE Arnó-SICE, que s’emporta el 31,5% de la recaptació. I això que l’estimació l’he fet considerant que les persones denunciades paguen tan sols 100 euros de mitjana, que és el cost de la denúncia més baixa i comptant que es paga voluntàriament dins del termini.

 

Imatge de Circula Seguro a Flickr
Imatge de Circula Seguro a Flickr

 

Revisant l’informe tècnic per a l’adjudicació del servei, resulta que el que han recaptat en multes en poc més de mig any (segons les dades publicades als mitjans de comunicació 9000 multes en semàfors amb càmera i 2700 en tres mesos de radars fixos) ja permet a Arnó-SICE amortitzar els 371.601,47 euros d’inversió inicial (no només en radars i semàfors vermells, sinó en la resta d’elements com control d’accessos, càmeres i semàfors).

 

 

Inversió inicial UTE Arnó - SICE
Inversió inicial UTE Arnó – SICE

 

Un autèntic caramelet del senyor Ros en una època on, malgrat l’escassedat d’obra pública, l’alcalde ha sabut conservar “amistats” empresarials que durant tants anys al poder el PSC s’ha anat forjant. Veient el deute que acumula el nostre consistori i observant les necessitats socials creixents, en molts casos gens ben cobertes, em pregunto per quin motiu l’equip de govern fa aquest enorme regal a una empresa. Si es manté el ritme de 30 multes per dia en radars i 30 més en semàfors vermells, Arnó-SICE ingressarà cada any 689.000 euros.

Aquest regal a una empresa privada va acompanyat d’altres dubtes que afecten els ciutadans. Problemes per saber quins radars estaven actius i per poder consultar les fotos de les infraccions. I sorpresa de molts conductors que argumenten haver estat multats passant el semàfor en taronja. Malgrat que ja hi ha sentències que han anul·lat multes per considerar gens fiable el sistema de semàfors amb foto, la Paeria no mou un dit. S’afanyen, en canvi, a cobrar les multes, una pressa per ingressar que contrasta amb la calma total que mantenen en la retirada de punts: ni un sol punt retirat en 7 mesos. Les excuses poc creïbles que posa la Paeria no amaguen el que apunten alguns juristes: la no retirada de punts pot obeir a motius polítics, per evitar “malestar entre els veïns” a 7 mesos d’unes municipals. Uns comicis on també estan convocats a votar els milers de lleidatans que ja s’han hagut de rascar la butxaca per pagar multes dels nous radars, amb aportació obligada d’un terç a Arnó-SICE.

Sarinyena’s history

Posted on

Fa uns dies el rentavaixelles, de 15 anyets, va dir prou. Com que sempre ens fa mal llençar quilos de material, vam provar de posar un anunci al grup de Facebook segona mà dient que es regalava rentavaixelles Bosch espatllat. Resulta que el volien prop de 10 persones (!). Se’l van endur una família cap a la torre. “El farem servir d’armari per a plats i gots si no el podem arreglar”. Vida assegurada. Quin bon rotllo.
Dies després en un atac d’ordre vaig veure que feien nosa els prop de 200 exemplars de més de 10 anys de subscripció a Le Monde diplomatique en español. I és que un ho guarda gairebé tot. Via twitter, un noi de Sarinyena se’n va assabentar i els acaba de carregar direcció a la biblioteca del seu poble. El consum col·laboratiu (el de veritat) alimenta l’esperit i ens permet recuperar la sensació i el gaudi de compartir. Si ens ho proposem, farem tremolar l’individualisme i el consumisme, no ho dubteu.

Un alcalde atrapat en les mentides

Posted on

Resulta curiós que tenint un alcalde que es desviu per sortir als mitjans, encara no hagi aprofitat alguna de les seues abundants aparicions per explicar a la ciutadania que s’ha gastat calerons de l’erari públic en una mena d’unitat d’antiavalots de la Guàrdia Urbana de Lleida. Una unitat que Àngel Ros nega mentre que la seua regidora de Seguretat Ciutadana ha admès públicament que existeix, en un escrit que podeu consultar al web tuderechoasaber.es. Mestres, però, prefereix ensucrar-la anomenant-la Unitat Polivalent Operativa i dir que és un instrument per “respondre davant d’una emergència”. Se li escapa un petit detall, sra Mestres: el curs que han fet els 18 agents d’aquesta unitat era de seguretat ciutadana, i no sembla precisament la millor formació per atendre catàstrofes, com han corroborat diversos agents.
Mestres maquilla de servei públic la unitat, mentre que Ros, que potser no dialoga prou amb la regidora, nega ras i curt que existeixi aquest cos: “No tenim cap cos especial de la Guàrdia Urbana” va dir en el darrer xat de l’alcalde, un instrument de presumpta transparència.

Ros i Mestres, versions del tot contraposades
Ros i Mestres, versions del tot contraposades

En aquest embolica que fa fort, un diari local presentava aquest dimecres les noves patrulles especials de la urbana, que voltaran sobretot per la Mariola i el Centre Històric. Finalment els agents que es van formar per integrar el cos antiavalots de la Urbana tenen destinació. Com no podia ser d’altra manera, vestida d’una gran utilitat social per part de Ros i Mestres.

Segre de dimecres 11 de juny
Segre de dimecres 11 de juny

L’opacitat de l’equip de govern a la Paeria dificulta tenir dades i xifres de despesa concretes d’aquesta unitat de la Urbana i de tants altres afers públics. Els fets, però, demostren que existeix una unitat específica de la guardia urbana creada i equipada per actuar com a força antiavalots, que l’ajuntament ha intentat ocultar aquesta informació, que quan ha donat explicacions aquestes han estat parcials i equívoques i que tot el procediment de creació ha estat estrany, tèrbol i opac. Un governant que amaga les seues accions, o bé se n’avergonyeix o bé creu que la ciutat i els diners que gestiona són seus i no n’ha de donar explicacions.
Però, davant les portes tancades, la ciutadania s’organitza, i aquells que en el nostre govern municipal s’amaguen en l’opacitat s’han d’enfrontar al que per a ells ha de ser una molt mala notícia: ha nascut a Lleida l’Observatori Ciutadà Municipal. Segur que en sentireu parlar.

Oscar Sisteré i Saureu

Història de l’antiavalot que vivia maquillat

Posted on

Si la Paeria fes un Multireferèndum per preguntar en què vol que es gasti diners l’ajuntament en temps de crisi? és improbable que guanyés l’opció “en una unitat d’antiavalots que, en gairebé dos anys, no faci res”. Potser per això no pregunten i, quan se’ls veu el llautó, maquillen el tema intentant tapar un nyap evident.

Amb l’opacitat marca de la casa, la Paeria va crear al 2012 un grup antiavalots, segons Segre integrat per 18 agents. Uns agents de la Urbana que, segons la Paeria, es van presentar voluntaris i van fer una formació específica de seguretat ciutadana en un curs d’ordre públic de la policia nacional.
La regidora de seguretat ciutadana de la Paeria, Sara Mestres, es vanagloria que la formació no va comportar ni un euro de despesa. Ni en dietes o quilometratge, assegura. A diferència del que hagués suposat fer-lo -diu- amb els Mossos d’Esquadra, que, segons hem constatat, obligaven l’administració local a passar per caixa: “Ens l’havia ofert previ pagament de 402 euros per agent”. Mestres es mostra molt menys explícita quan se li pregunta pel cost dels uniformes: “Ha estat amb càrrec a la partida centralitzada de l’Ajuntament”, es limita a dir sense revelar la xifra. 
Una pràctica, la de mantindre una opacitat total amb en els números, que comença a ser marca de la casa.

Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi
Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi

Membres del cos de la Urbana i de Mossos d’Esquadra han corroborat que es va dotar aquests agents de la policia local amb l’equipament corresponent (casc, escut, canyelleres, colzeres, defensa, armilla) amb un cost que aquestes fonts xifren en uns 19.200 euros en total: 1.200 euros per cadascun dels 16 agents que, finalment, sembla que integraran aquesta unitat.

Fonts de la Urbana preveuen que la Paeria presenti properament aquesta unitat, que, pel que hem pogut saber, podria no ser de voluntaris sinó permanent, amb dos grups de 8 integrants cadascun. Una unitat que tot indica que s’activarà ara, després de romandre aturada des que Àngel Ros la va concebre fa gairebé dos anys.

Just després que a Lleida es produïssin esdeveniments com el desallotjament violent al maig de 2011 de desenes d’activistes que havien acampat a la Plaça Ricard Viñes o les Mega-Batudes policials al casc antic de Lleida l’agost d’aquell mateix any, quan arriben molts temporers a la ciutat.

Maquillatge per aquí, i eufemisme per allà i, voilà! Aquí tenim la UPO

Potser perquè un ajuntament “socialista”, a més de no tenir competències en aquest àmbit, no pot vendre la creació d’una unitat antiavalots en plena crisi, la Paeria s’ha esforçat a maquillar les finalitats d’un grup que, segons diverses fonts consultades, en el seu moment va ser creat en un rampell de l’equip de govern del PSC perquè la ciutat tingués tots els instruments possibles per reprimir la reivindicació social creixent, sobretot en un indret tan abandonat per les administracions com el casc antic.

L’operació de maquillatge va començar per dotar-lo d’un nom més amable: Unitat Polivalent Operativa (UPO), una definició que no coincideix amb la que se’n fa al web (no oficial) www.guardiaurbanalleida.net, on es refereixen a una “unitat de Seguretat Ciutadana de la GU de Lleida, per a realitzar servei específic de vigilància i seguretat ciutadana en casos excepcionals”.

L’operació de cosmètica va seguir amb l’ocultació de part de la missió que persegueix, mitjançant l’eliminació de la paraula antiavalots. El resultat d’aquest massatge descriptiu el teniu complet a tuderechoasaber.es, on Mestres, en un intent de resposta poc reeixit a una petició ciutadana, parla d’una UPO “preparada per afrontar qualsevol operatiu i respondre davant d’una emergència, en la qual sigui necessària l’actuació d’un equip de treball, que sàpiguen treballar de forma coordinada i afrontar situacions de catàstrofes, com ara inundacions, grans incendis, esfondraments d’edificis i d’altres de naturalesa semblant”.
Com per art de màgia, una unitat formada en un curs de seguretat ciutadana titulat de forma ben explícita ‘Curs sobre primeres intervencions en ordre públic‘ passa a ser, segons la regidora, un equip per actuar “davant de qualsevol catàstrofe”. Qui sap si la Paeria es guarda una carta de possibles usos menys amables en la frase “…per poder donar resposta a la execució de qualsevol acte de la nostra administració dintre de l’exercici de la seva potestat exclusiva”.

Davant l’allau de preguntes, silenci clamorós

Tuit Sara Mestres antiavalots

Convé aclarir que la resposta de la Paeria va arribar després d’un reguitzell de peticions d’informació a les xarxes socials. Fins a 30 vegades va preguntar el col·lectiu ciutadà @alliolilleida via Twitter la despesa de la unitat antiavalots.
El mutisme de ses senyories es va trencar només 3 cops.

La primera, quan Sara Mestres responia en una piulada:

Qui ets? Tens personalitat jurídica? Tens noms i cognoms? Al conseller Saura també li vas demanar?”

La segona en un tuit tot creativitat en què la regidora Montse Mínguez assegurava:

La Paeria no té cos antiavalots, si no hi ha cos no hi ha cost”
.

Twit Montse Minguez cos antiavalots

Àngel Ros, com sol fer en les qüestions espinoses, se’n va mantenir al marge. Fins que, el 29è cop que se’l va interpel·lar, va intervenir en una conversa 2.0 per respondre a la pregunta de si Lleida tenia unitat antiavalots amb 4 paraules reveladores:

Qui ho creu això?

Twits antiavalots Ros

La falta de transparència de l’equip de govern a la Paeria dificulta tenir dades i xifres de despesa concretes d’aquesta unitat de la Urbana i de tants altres afers públics. Els fets, però, demostren que existeix una unitat específica de la guardia urbana creada i equipada per actuar com a força antiavalots, que l’ajuntament ha intentat ocultar aquesta informació, que quan ha donat explicacions aquestes han estat parcials i equívoques i que tot el procediment de creació ha estat estrany, tèrbol i opac.
Un governant que amaga les seues accions, o bé se n’avergonyeix o bé creu que la ciutat i els diners que gestiona són seus i no n’ha de donar explicacions.

Però, davant les portes tancades, la ciutadania s’organitza, i aquells que en el nostre govern municipal s’amaguen en l’opacitat s’han d’enfrontar al que per a ells ha de ser una molt mala notícia: ha nascut a Lleida l’Observatori Ciutadà Municipal. Segur que en sentireu parlar.

Oscar Sisteré i Saureu, @osistere 
Periodista membre de Grup Barnils Ponent

(Amb la col·laboració de diversos membres de la Urbana i els Mossos amb vocació de servei públic)

Podeu compartir tant com vulgueu. 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Com aigualir el Multireferèndum

Posted on Updated on

A Ros el deu desesperar la participació ciutadana. Només així s’entén que en les darreres hores hagi obsequiat la ciuitadania de Lleida amb dos mesures impròpies d’un govern que es vulgui titllar de progressista. El primer pas va ser denegar el permís per posar una quinzena de taules de votació a Lleida que tenien per objectiu demanar l’opinió de ciutadans com vostè en diferents temes, entre els quals si volem que el servei d’abastament d’aigua sigui gestionat directament per l’Ajuntament. L’equip de govern del PSC, excedint les seues atribucions i, a diferència de molts altres ajuntaments, fent una lectura extremadament rigorosa de la resolució de la JEC, va creure’s legitimat a prohibir una consulta ciutadana. multireferendum Per reblar el clau, hores després els diaris de Lleida ens anunciaven que la generositat de l’empresa Aigües de Lleida havia permès crear un ‘Fons social de solidaritat’ per subvencionar la factura de l’aigua a famílies ‘pobres’. A aquesta operació per intentar aigualir el Multireferèndum, sr. Ros, només li falla un detall: de veritat creu que la població és tan immadura com per no ser conscient del que aquesta administració presumptament socialista està perpetrant amb mesures com aquestes? Amb afecte, i esperant l’habitual carta de resposta (que en això si que no esmercem recursos) s’acomiada cordialment.

Un ciutadà amant de la participació

On pots votar diumenge 25 de maig?
Muntem 17 taules:

Rambla Ferran, Rambla de Pardinyes
Cap – Pont (Dra. Castells- Av Garrigues), Balàfia
Centre Històric- Ereta, Escorxador
Joc de la Bola, Plaça del Treball
Aplec del Caragol, Camp d’Esports
Av. Catalunya-Rambla Aragó, Xalets Humbert Torres 

Nosaltres no tenim por
Diumenge, tots a taula!

Sense pressupost per a la pobresa més degradant

Posted on Updated on

Es coneix popularment com “Alberg”, però les entitats, en pro de la dignificació del terme, prefereixen anomenar-lo “recurs residencial”. L’abril de 2011 la Paeria anunciava, en boca de la regidora Maria Rosa Ball, la creació d’un consorci al costat del Bisbat, Cáritas i la Fundació Arrels-St Ignasi per treballar en xarxa cap a la reinserció social de les persones sense llar amb un nou recurs residencial digne que permetés la feina de les entitats.

Ball assegurava que, a mig termini, es construiria aquest nou recurs residencial, una infraestructura dotada amb una partida pressupostària de 600.000 euros per reformar l’antic Seminari Diocesà de la ciutat, ofert pel Bisbat per acollir el nou ‘Alberg’.

L’alegria de les entitats va tenir curta durada, ja que la Paeria es va fer enrera.“El pressupost de 600.000 euros no es va poder tenir. I vàrem seguir i seguim atenent els sense sostre a l’Hostal Àlex i a l’Alberg” (on actualment s’hi ubica el menjador social) argumenta la regidora de Benestar Social a Lleida, Montse Mínguez. La Paeria, on al 2012 acabava d’aterrar Josep Presseguer com a regidor de Benestar Social i Ocupació, va fer-se enrere d’aquesta inversió social sense cap altra explicació.

Halit Kurtulmus, Turquia
Imatge d’Humoràlia 2011 (Halit Kurtulmus, Turquia – Tots els drets reservats)

El canvi de plans de l’ajuntament trastoca la feina en xarxa que Arrels, el Bisbat i Càritas havien començat a forjar. “Cal primer l’equipament físic que és l’eix essencial perquè un bon treball conjunt sigui possible. L’allotjament actual de les persones en situació de sense llar (a la pensió Álex i a altres pensions i pisos) és millor que fa cinc anys però no és pas com a Arrels voldríem. No volem actuar com a consorci fins que estigui assegurada la peça clau que és l’allotjament” argumenta la directora de la Fundació Arrels-Sant Ignasi, Natàlia Méndez, que valora com a “ben feta” la tasca dels tècnics socials de l’ajuntament el darrer any, tant a la Pensió Álex, com en el treball de carrer. “Però queda molt espai per recórrer, com per exemple facilitar més l’empadronament i l’accés a medicació gratuïta per tothom” afegeix Méndez.

Les entitats del Consorci consideren un error que la Paeria eliminés del tot la partida dedicada al recurs residencial. “En lloc de deixar-la a zero, es podria haver optat per retallar només una part” opina el director a Lleida de Cáritas, Ramón Baró, qui creu primordial que Lleida disposi d’aquesta nova infraestructura perquè es pugui desenvolupar tot el treball en xarxa. En aquest punt, total coincidència amb la Fundació Arrels-St Ignasi, des d’on expliquen: “Les entitats vam aturar el procés perquè no ens creiem una dinàmica de treball en xarxa d’un projecte educatiu si no hi ha la infraestructura que ho ha de fer possible”.

L’aturada sobtada del nou alberg sembra el descontentament de les entitats amb l’administració local, i deixa molt tocada la tasca conjunta que des del Consorci s’havia aconseguit endegar, passant a una situació d’standby, a petició de les entitats. Cáritas considera que “Es podrien fer processos continus i complets, però l’ajuntament es cenyeix al que els obliga la llei: dormir i alimentar”. Baró també aclareix: “Volem atendre el nivell de pobresa més degradant, no pas criminalitzar cap administració”.

Una casa a Sant Sebastià

La Paeria manté l’aposta per subcontractar la Pensió Álex per acollir persones sense sostre i deixa una única porta oberta per a la possible construcció del nou alberg: “Villa Torregrossa”. Es tracta d’una finca deixada en herència per a beneficència fa més d’una dècada per una Lleidatana a Sant Sebastià, taxada en 950.000€ i que ha de sortir a subhasta pública de forma imminent. “Sap greu que el recurs residencial depengui del mercat immobiliari ja que pensem que hauria de dependre d’una acció política” valora Ramón Baró, qui es pregunta també sobre si la Paeria es marca algun límit temporal “L’ajuntament esperarà sempre? Això no seria ètic i pensem que caldria establir un termini raonable [per vendre Villa Torregrossa]”. Davant la incertesa de trobar comprador per a la finca donostiarra en un moment com l’actual, el director de Cáritas a Lleida aposta per “explorar altres vies i no vincular-ho tot a aquesta herència”. Des de la Paeria, Montse Mínguez no parla de terminis i assegura que si no es ven el xalet “Es buscaran recursos d’altres fonts d’inversió. I mentre, s’atendrà les persones en els llocs actuals”.

Una possible alternativa

Les entitats esperen a endegar tota la tasca en xarxa quan es disposi de nou alberg, i aquest només serà realitat si es ven una casa taxada en prop d’un milió d’euros. En aquest escenari d’estancament, i segons diverses fonts eclesials, una parròquia de Lleida, la del Carme, impulsa una alternativa per disposar a curt termini del recurs residencial. Fonts consultades apunten que consistiria en trobar, des d’una nova fundació, una fórmula per adquirir l’Hotel Segrià (tancat des de 2012) i que, segons aquestes fonts, estaria taxat en 700.000 euros. Aquesta infraestructura, amb una cinquantena d’habitacions, entraria en pugna amb la pensió Álex per guanyar un futur concurs públic per l’allotjament de persones sense sostre que es podria fer properament.

Malgrat la paràlisi actual, la Paeria fa una gran valoració del treball en xarxa aconseguit “perquè esdevé un mecanisme excel·lent per l’optimització de recursos i l’aprofitament de les línies de treball i d’informació” segons Mínguez. Des de les entitats, Ramon Baró subratlla que l’aturada sine die de l’Alberg afecta la dignitat d’uns pocs que estan en situació molt greu. “En 7 o 8 anys de la crisi més llarga dels darrers temps haurem fet poca cosa en aquest tema, quan hauríem pogut millorar la qualitat de l’atenció a aquestes persones”. Com recorda la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social, una de les principals plataformes de treball en pobresa i exclusió social, “l’obligació de fer front a les necessitats és de les administracions. Les nostres entitats hi podem participar si rebem el finançament i suport adequats”.

Oscar Sisteré Saureu (membre de Grup Barnils a ponent)

Imatge d’Humoràlia 2011 (Halit Kurtulmus, Turquia – Tots els drets reservats)

Suplement especial de la Segona Fira d’Economia Solidària de Catalunya

Posted on Updated on

Suplement especial de la Segona Fira d’Economia Solidària de Catalunya (27,28 oct), un esdeveniment que us recomano amb bogeria i que, a més, és gratuït. http://ow.ly/p2Pck