Coneixes LO FATO?

Posted on

M’agradaria parlar-te d’aquest projecte del que formo part des de fa un temps i que té com a objectiu treballar per un canvi social a través d’un consum responsable, reflexiu i actiu.

Lo Fato és una cooperativa de consumidors de productes ecològics. La formem un conjunt de persones convençudes que el consum és també una eina transformadora i que a través del canvi en els hàbits de consum podem contribuir a un canvi social. Per això, busquem productes ecològics, de qualitat i de proximitat i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra. És a dir, un comerç just local.

El contacte directe amb els productors permet que el que paguem vagi directament a l’agricultor. I també conèixer de primera mà com es fan els aliments que mengem o els productes amb que ens rentem i també evitar intermediaris, la qual cosa permet aplicar els criteris de compra que decideix directament l’assemblea i no un distribuïdor. No hi ha un cost afegit, així no perjudiquem a qui més consumeix. Lo Fato pretén que les persones consumidores siguin les qui controlen el seu propi consum.

ELS PRODUCTES

A Lo Fato es poden trobar diferents cereals, sucs, pastes, llet, salses, vins, herbes aromàtiques, oli, fruita i verdura, productes de neteja, cosmètics, carn de vedella, porc, corder, conill, pollastre, ous, torrons, galetes, iogurts, mel… També xocolata, té i cafè ecològics produïts amb criteris de comerç just en altres països.

Constantment revisem les possibilitats per trobar nous productes, que es presenten a l’assemblea per tal de decidir segons la necessitat, la proximitat i també les condicions de producció, que han de ser d’ecologia per a l’entorn i de dignitat per a la gent implicada.

COM FUNCIONA

L’Associació funciona de forma horitzontal, perquè la participació i l’autogestió també formen part d’aquest nou model de consum que defensem. Així, les persones i famílies que entren a formar part de la cooperativa, passen a encarregar-se d’una tasca i també formen part d’una assemblea, que marca el funcionament de l’associació. A la pràctica, això es tradueix en una trobada al mes.

Els membres també paguen una quota mensual de 20€ (10€ les unitats familiars d’un sol membre) que serveix per contribuir al manteniment de l’espai que compartim amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. La cooperativa de consum s’obre un cop a la setmana, els dimarts, i la gestionen, per torns, dues famílies de l’associació. Durant la tarda, els membres acudeixen al local a recollir la comanda que han fet a través de la pàgina web programada específicament per això i també poden comprar els productes que estan en estoc.

COM POTS FORMAR-NE PART

Si t’engresca la idea, volem que vinguis. Ho pots provar durant un mes sense pagar la quota. Així, podràs comprovar si la dinàmica s’adequa a la teva vida, si t’agraden els productes i si, a més de la teoria, et convenç la posada en pràctica d’aquest projecte.

Estem en constant construcció, perquè Lo Fato és un projecte dinàmic que depèn de la iniciativa i de la participació de la gent que en forma part. Per això, per nosaltres és molt important que si et convenç la idea, t’hi sumis.

Ens trobaràs els dimarts, de 19h a 21h al local

(c/Dr Combelles 11).

També ens pots escriure un mail:

a.c.e.lofato@gmail.com

T’esperem!

Davant l’amenaça de la sra. Ángeles Ribes de portar-me als jutjats

Posted on Updated on

Els que volen abanderar la regeneració de la política m’amenacen de portar-me als tribunals quan poso sobre la taula el que deuen de cobrar. Encara estic perplex pel que m’ha fet arribar la senyora Ángeles Ribes, de Ciudadanos. Tot comença amb aquest tuit fet des del meu compte personal:

Responc a la sra. Ribes “Amb gent com vosaltres la regeneració està assegurada. 160.000€/mes en total? Però els incoherents, nosaltres. Lol” però en adonar-me que havia posat “mes” on havia de posar “any” esborro el tuit per eliminar l’error.
Mentrestant, el telèfon de la senyora Ribes està trucant a un dels regidors del Comú de Lleida, on treballo de tècnic de comunicació. Que si “un treballador teu”, que si “rectifiqueu”, que si “esteu en campanya”, i l’amenaça recurrent de portar-me als jutjats. Li ha de quedar clar que a l’agrupació d’electors ningú controla els comptes personals de ningú i que, per tant, està fora de lloc que busqui un intermediari per descarregar amenaces cap a mí. Com que la sra. Ribes no m’ha permés debatre amb ella, li faig arribar el meu modest punt de vista.

  1. Sempre he cregut en els arguments més que no pas en les amenaces, que entenc que formen part d’una manera d’entendre la política que molts i moltes volem superar aviat. D’allò que alguns diuen “vella política” però que jo prefereixo anomenar mala política.
  2. M’amenaça perquè poso sobre la taula les retribucions que poden entrar a casa seua? Això és tan esperpèntic com que jo em plantegés denunciar-la per haver-me dit “vocero”. A qui vol abanderar una presumpta regeneració política, li correspondria respondre amb transparència. Quan s’intenta atemorir sense arguments, quan es vol frenar el debat d’arrel, s’evidencia cert temor a que se sàpiga quines són les seues retribucions.IMG_20140103_150237
  3. Ja que vostè no està per la labor, he cercat les respostes. Pel fet d’estar contractada a jornada complerta a la Diputació (gràfic 1) la sra. Ribes no ho pot estar a la Paeria. A l’ajuntament percep retribucions per assistències establertes en el cartipàs que va pactar amb el PSC (gràfic 2)Retribucions Diputació retallatRetribucions per assistencies
  4. A la Diputació té una retribució anual com a portaveu del grup de Cs de 65.173,29 euros, mentre que les retribucions per assistències a la Paeria aquest novembre (corregeixi’m si m’equivoco) superen els 1.500 euros (2 plens, 2 comissions informatives i 2 juntes de portaveus. O em deixo alguna cosa més?). La felicito pels més de 6.000 euros que haurà ingressat aquest novembre.
  5. A vostè i a membres de Ciudadanos els hem sentit parlar molt de regeneració política i de transparència. I si bé és del tot legal que un càrrec públic s’embutxaqui més de 70.000 euros a l’any, unes 10 vegades el salari mínim interprofessional, el debat en el terreny ètic seria molt llarg. I ja m’ha quedat clar que no té massa intenció d’abordar-lo.
  6. Hauria d’entendre que a alguns ens costi d’assumir que la regeneració democràtica pugui arribar de la mà de persones que cobren això. I hauria d’entendre que els interrogants encara es fan més grans quan hi ha la possibilitat d’incrementar els ingressos familiars si el cap de llista de Ciudadanos per Lleida surt escollit el 20D. Vagi per davant que tinc clar que tothom és ben lliure de presentar-se a unes eleccions. Altre cop no qüestiono el territori legal, sinó el vessant ètic d’aquesta manera de fer, on els sous desorbitats van de la mà de missatges de presumpta regeneració política.
  7. Em dirà que estic en campanya. I sí, encertarà. Estic en campanya des de fa molts anys perquè -il·lús de mi- encara crec que la política i la ètica poden anar de la mà. Perquè -innocent que és un- penso que el bé públic serà algun dia precepte fonamental en tota institució. Sí, estic constantment en campanya i, malgrat les amenaces, seguiré estant-hi. I, si em permet, li suggereixo que amenaci menys i respongui més. No caigui en la mateixa manera de fer que un bon amic seu, amb càrrec important a la Paeria, que també tria sovint el camí de l’amenaça de jutjats abans del de la resposta transparent.
  8. Permeti’m afegir que tinc l’honor de formar part del Grup Barnils Ponent, on, envoltat de grans periodistes, he aprés moltes coses. Una d’elles, que no hi ha millor resposta a les amenaces que donar dades, posar llum i, en definitiva, fer periodisme. Per això no em cansaré de preguntar.

Quantes històries hi caben en un tros de paper amagat mig segle entre dos pedres?

Posted on Updated on

Rectoria d’Aidí. Vall d’Àneu. Probablement pels volts dels anys 40. Una mà furga en el forat que hi ha entre dos pedres de la paret mitgera i hi amaga alguna cosa. Un fragment de carta escrita a mà, que embolica un grapat de llavors de dues espècies diferents. Més de mig segle després, el farcellet carregat de llavors i misteris, deixa de fer companyia a les pedres.

La rectoria fa anys que és història. Va passar per altres mans i va acabar sent cala PIPUSA. Dos famílies que l’han reformat de dalt a baix. I en un dels molts dies de reformes, cap al 2010, la mà de la Montse va posar fi a dècades d’abandonament d’aquell farcellet. Ignorat durant dos o tres generacions, aquell bocí de full amb lletra segurament de professor, captava de nou l’atenció d’algú: els ulls de dos famílies llegien i miraven, i -com solem fer els humans- cercaven explicacions al que tenien a les mans. Havien descobert el tresoret, però no el misteri.

IMG_20151010_195849
El fragment de carta amb les llavors que contenia. Al fons, la paret on es va localitzar (quan encara no s’hi havien instal·lat les plaques de guix)

El fragment de text sembla evidenciar que el rector reclama a algú un deute. Però, per què amagar-lo amb llavors? Les llavors, símbol de fertilitat i positivitat, acompanyaven el text per cercar solucions al que s’hi explicava? Però la superstició no seria massa pròpia d’un capellà dels anys 40… O el paper tenia l’única missió d’embolicar unes llavors amb no se sap quina finalitat?

IMG_20151010_195758

Part de les llavors es van fer arribar a mans d’una persona que, pels seus coneixements, podria esbrinar-ne l’espècie. Però malauradament la resposta no va arribar perquè aquesta persona ens va deixar. Algú amb coneixements de botànica a la sala? Per què aquestes llavors i no unes altres? Per què, per què…?

IMG_20151010_195734 IMG_20151010_195718

Potser el que en aparença són petits detalls o simples anècdotes acaben essent parts fonamentals d’una vida. Des de la seguretat que sempre hi haurà més interrogants que llavors, aquí queda el meu minúscul homenatge, com una llavoreta ínfima, a un rector que no vaig tenir el plaer de conèixer. Malgrat que el pensament m’enganya fent-me creure que ja el conec una miqueta.

 

L’empresa del parquímetre, vol posar a prova la paciència de la gent de Lleida?

Posted on Updated on

[ACTUALITZACIÓ 19:08] Finalment, resulta que el mail de @Eysa_Parking notificant que l’app parquímetre serà de pagament és un error, com s’explica des del Comú: owl.li/OrTYJ

Podria ser un acudit que et facin pagar per una app per utilitzar el parquímetre. Però sospito que no és cap acudit pel que diu el mail que acabo de rebre de la concessionària del servei, Eysa. Es veu que ja han passat les eleccions.

Paguem impost de circulació, paguem parquímetre i ara volen que paguem també la aplicació de mòbil que fem servir per pagar el parquímetre. Per reblar el clau, en un homenatge a la transparència, no ens diuen quant costarà aquest servei, que l’equip de govern del PSC presentava a bombo i plateret fa un any i escaig. Amb les privatitzacions, tots hi guanyem… bé, potser més uns que d’altres.

M’abstinc de posar-hi adjectius.

eysa

Diu el mail de Eysa:

Estimado usuario,

Este mes EysaMobile cumple más de 540 días en operación. Ha sido un largo camino, y durante todo este tiempo el servicio ha crecido y madurado hasta convertirse en el sistema más robusto y fiable del mercado. EysaMobile nació con la palabra innovación en su ADN y por ello estamos obligados a seguir ofreciendo el sistema más innovador y vanguardista del mercado. Si no, no seríamos EysaMobile.

Durante todo este tiempo, EysaMobile ha sido totalmente gratuita para ti, pero ha llegado un momento en que para poder seguir prestando un servicio de calidad, afrontar los costes de operación y seguir mejorando la aplicación, necesitamos repercutir dichos costes. Ten en cuenta que detrás de EysaMobile trabaja un equipo de más de 20 ilusionados profesionales en Atención al Cliente, desarrollo informático, gestión de proyectos… Todo eso por no mencionar todos los gastos bancarios y de seguridad.
Es importante que entiendas que con este pequeño aporte, haces posible que podamos seguir desarrollando el sistema para mejorar el servicio con diferentes funcionalidades. Entre ellas, nos gustaría adelantarte una con la cual podrás recargar saldo de forma promocionada, y por tanto ¡cubrir completamente gratis la comisión de gestión que nos vemos obligados a trasladarte!

La implantación del nuevo servicio se va a realizar de manera gradual y por ciudades. Para saber si en tu ciudad hemos comenzado a cobrar solo tendrás que fijarte en si en lugar de “Total” dice “Subtotal”. Así de sencillo.

Confiamos en que seguirás utilizando EysaMobile dado lo cómodo que es en comparación al parquímetro. ¿No es un alivio poder aparcar desde el móvil?

(Pregunta final és pròpia del millor guionista sarcàstic del planeta)

El dia en que tot va començar a canviar

Posted on Updated on

La Lleida post 24M serà, definitivament, una Lleida diferent. De fet, la Lleida d’abans d’aquestes eleccions, ja era, malgrat les aparences, del tot diferent. Alguns no se’n van adonar, però el carrer, i també les xarxes socials, ens parlaven d’aquest canvi amb una claredat diàfana, la claredat de tantes veus juntes dient prou. Prou de que els que han de vetllar pel bé comú no ho facin. Prou del mantra de totes les sobretaules “tot està fet una merda. No hi ha res a fer. Tots són iguals”. Prou. Les coses comencen a canviar avui, el dia en que la gent, aquí i a tants indrets, hem decidit agafar les regnes.

Festa Comú 5

Les enquestes, fos pel que fos, ens explicaven una configuració de la Paeria que poc té a veure amb el que la realitat ha dit. Però el d’avui no és dia per a retrets sobre el passat, sinó per a esperances sobre un futur que ja ha començat a ser present. És un dia carregat d’agraïment i de reconeixement a tanta gent que ha fet això possible, a tanta gent admirable, capaç de passar fred en ple hivern per arribar a les 2.000 adhesions, i no tenir vida fora del Comú per assolir després l’imperatiu de 1.500 signatures.

Comu de Lleida acte final de campanya 1

Se’ns gira feina. Feina de la bona, convençut que la sabrem fer amb tota la humilitat del món, i sense ni un bri d’arrogància. Treballarem pel que sempre ens ha semblat una evidència: els màxims beneficiaris de les polítiques de la Paeria han de ser les persones, en especial les que més ho necessiten. I sabem que això no agradarà als que, fins ara, ocupaven aquest espai de màxims beneficiaris, en connivència amb majories absolutes que havien perdut el nord. Però de qui desitgem ‘rebre’, sobretot (aquesta frase, ho sé, ha quedat un pèl massoca) és del carrer. Que la gent ens critiqui quan no ho fem bé seria l’evidència que hem deixat de creure que algú ens arreglarà la vida per passar a portar les regnes de les institucions entre totes i tots. Més que gent que confiï acríticament amb el Comú, prefereixo gent que aporti, remogui i, si cal, critiqui. Des de la participació, des de prendre part d’aquesta nova manera de fer que hem posat en marxa. Ja l’hem cagat prou confiant cegament en altres com per no tolerar ara que se’ns fiscalitzi i se’ns toqui el crostó quan convingui. Sentiu-vos convidats a participar, des d’aquest dimecres mateix.

Acabo el retorn al meu blog (curiosament des de la denuncia dels radars el tenia aparcat, víctima de la bogeria Comú) amb el meu principal motiu per haver-me sotmès a aquesta mena de segrest comú durant tants mesos. Els meus fills. Esmorzant aquest matí preguntaven qui eren aquest Carlos i aquest Sergi que serien regidors. “Ah, els pares del Pol i el Jan, i de la Gina i el Pol”. Hem passat tantes hores de reunions, parades i assemblees que ells també s’han fet col·legues dins el Comú. I us asseguro que les converses de política amb el Teo (6) i l’Emma (7) ens ajuden a crèixer (als grans). Mirant-los a ells, ahir vaig trobar més sentit que mai a una jornada electoral.

Emma i Teo votant 24M

Des de l’emoció ja poc continguda, gràcies a tothom qui ho ha fet possible. Volíem poder mirar als ulls als nostres fills, dir-los “ho vam intentar”. Ara comencem a veure que els podem dir “hem començat a aconseguir-ho”.

Radars: un negoci privat i opac que surt molt car als lleidatans

Posted on

Reportatge extret del web http://comudelleida.cat/

Versión en castellano aquí:

La concessionària Arnó-Sice reclama més de 2 milions d’euros a la Paeria després que Àngel Ros pugés el llindar de sancions a 65 km/h i ajornés més de 4 mesos la posada en funcionament dels radars

En 5 mesos de radars i 10 de semàfors en vermell, els ciutadans de Lleida han rebut multes que superen de llarg el milió d’euros. Com és sabut, la concessionària del servei, Arnó-Sice, s’emporta el 31,5% de l’import de cadascuna de les més de 20.000 multes que s’han imposat en aquest curt període de temps més el 5% de la recaptació en via executiva. Al setembre, aquesta UTE ja tenia garantits ingressos per valor de 444.325 euros, una quantitat que cobria sobradament la previsió de despeses de l’empresa per a tot l’any, amb encara tres mesos de coll per fer més calaix a cop de multa.

Però ni aquesta astronòmica quantitat de multes, ni la “generositat” de l’equip de govern cedint gairebé un terç de l’import de cada sanció sembla haver saciat la concessionària, que el passat 8 de gener va presentar un “informe de reclamacions” que, en cas de prosperar, podria multiplicar per 5 els ingressos d’aquesta empresa i, de retruc, convertir els radars en una operació absolutament deficitària per a la Paeria. Només fins al setembre, la UTE reclama més de 2 milions d’euros.

Dibuix de Carles Alberdi (carlesalberdi.com)

Dibuix de Carles Alberdi (carlesalberdi.com)

Una nova evidència que fa grinyolar la col·laboració público-privada a la qual l’alcalde Àngel Ros al·ludeix tan sovint com a ideal de funcionament de l’administració local. Malgrat l’opacitat que manté en la gestió dels radars l’equip de govern, hem conegut moltes dades que evidencien una gestió nefasta per part de la Paeria, unes exigències d’Arnó-Sice, que té contracte per 4 anys prorrogable a 2 més, desproporcionades i del tot inassumibles i un grapat d’incompliments tant per part de l’empresa com de l’ajuntament. Amb el camí aplanat per una oposició que no fa oposició, Ros havia aconseguit amagar el que hi ha darrera els radars fins avui. També seguirem amb lupa tot el que passi a partir d’ara.

El punt de partida, un engany

Durant la presentació dels radars, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 quilòmetres per hora, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d’entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s’ajustava en absolut a la realitat, ja que el propi alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar quin era el llindar de velocitat màxim permès va ser Àngel Ros, obsedit en evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral.

Més enllà dels dubtes de seguretat que genera permetre que un vehicle circuli dins la ciutat a 64 km/h, la imposició del batlle té altres conseqüències. Com era de preveure, la concessionària no es va quedar de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i va fer ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l’ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s’estableix que Arnó-Sice percebrà 9 euros per cada expedient no validat. La concessionària, doncs, reclama 9 euros per cada foto d’excés de velocitat d’entre 55 i 64 km/h. Malgrat que l’empresa reconeix que el Plec del Contracte dóna potestat a la Paeria per establir el llindar dels 65 km/h, en les seues propostes de certificació (recull mensual amb l’import de les multes) de maig a agost la UTE reclama 981.871 euros per les sancions que s’haurien d’haver imposat als que anaven a menys de 65 km/h.

Ros ajorna l’estrena dels radars davant la denúncia de CIU per mala senyalització

Si l’activació dels radars es va fer pública el 19 d’agost, com pot ser que la concessionària reclami multes de radar ja al maig? Perquè l’empresa entén que ha de cobrar la seua part de les multes des del moment en què va posar en funcionament els radars, que va ser la segona quinzena d’abril.

Àngel Ros, però, va aturar màquines davant l’evidència que la senyalització dels radars era deficient fet que, com va remarcar CIU el 5 de maig, convidava a pensar que hi havia un evident afany recaptatori. Un altra sapastrada fruit de la improvisació que, si s’atén la petició de la UTE, costaria gairebé un milió d’euros. És el principal concepte d’una llarga llista de reclamacions, que desgranem tot seguit.

Un radar mòbil que no es mou

Al garatge de la Guàrdia Urbana hi ha, des del passat 6 de maig, un vehicle aparcat que no fa res més que agafar pols. Es tracta del flamant radar mòbil. Com establia el Plec de condicions, Arnó-Sice va subministrar aquest vehicle i ara reclama que se li pagui 9€ “per cada infracció que no s’ha generat amb l’equip de radar embarcat, pel fet de no utilitzar-lo”. Com es pot pagar per multes inexistents? Ben senzill, fent una estimació de les sancions que podria haver imposat el radar mòbil prenent com a referència “la mesura mensual de les infraccions captades pels radars fixes”. Resultat: entre maig i setembre, un total de 319.891 euros per compensar les sancions que ha deixat de cobrar l’empresa per la inactivitat del radar mòbil.

Un altre concepte destacat dins el sac de les reclamacions són els 580.148 euros que, segons la UTE, corresponen a les sancions (estimades) que el sistema no va registrar als conductors que anaven a menys de 65 km/h al maig, ja que durant el primer més el sistema no registrava res per sota d’aquesta velocitat. Amb quantitats així, sembla una minúcia la reclamació de 53.210 euros per sancions de semàfor en vermell que la Guàrdia Urbana va descartar per defectes en la fotografia i que la concessionària argumenta que han de ser correctes. La suma total de la certificació reclamada per la UTE fins al més de setembre és de 2.305.510 euros.

Ni la Paeria ni l’empresa compleixen amb les obligacions signades

La Paeria, un cop descomptat el que paga a l’empresa, percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L’estimació d’ingressos per a l’ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. Per a què han de servir aquests diners? El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s’han d’aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d’accidents de trànsit i ajuda a les víctimes. Pot documentar el sr. Àngel Ros que els diners generats pels radars s’estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat? Pot explicar per què a 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n’hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst?

El contracte també obligava a Arnó-Sice a fer unes inversions que no s’estan complint, com per exemple la millora del sistema de control de trànsit, que, amb un import de 87.642 euros, hauria d’haver estat enllestida el passat més d’octubre, encara que ni tan sols s’ha iniciat. Idèntica situació viu la “inversió en connexions i comunicacions”, que no ha vist ni un euro dels 73.450 que s’hi han de destinar. L’empresa també hauria d’haver enllestit (durant el primer any de contracte, que es va complir el 22 de novembre de 2014) la semaforització de la rotonda de davant del cementiri (42.165 euros).

També resta aparcada en un calaix la instal·lació de càmeres de control (a aquestes alçades hauria d’haver-ne posat en funcionament 4 per valor de 9.303 euros), els 4 guals elevats de vianants (13.500 euros) i el subministrament, per valor de més de 15.000 euros, d’etilòmetres, pda’s (per generar multes) i diferents elements de control.
De la llarga llista d’inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions.

Taula inversions Arno-SICE

El contracte entre la UTE i la Paeria recull les inversions previstes

Ros: ineficiència, opacitat i factures per a la ciutadania

El nostre alcalde presumeix de bona gestió quan la realitat evidencia que la seva tasca de govern és ineficient i està mal feta. L’alcalde aposta per privatitzar serveis públics, alguns d’ells essencials, i ho fa malament, amb condicions confuses que generen plets constants en els quals sempre surt perdent la ciutadania. L’alcalde presumeix d’honestedat al temps que amaga informació i manipula la opinió pública tan sols per egoistes interessos electorals.

L’alcalde mostra una actitud covarda ja que, enfront de les denuncies, s’oculta, evita donar la cara i menysté la ciutadania que demana saber el que succeeix a la ciutat.

Davant aquest desgavell, des del comúdelleida (www.comudelleida.cat) exigim explicacions públiques a l’alcalde Àngel Ros. Exigim que a partir d’ara compleixi amb les seves obligacions com a servent de la ciutat i que ho faci atenent les prioritats de la ciutadania, amb tota la transparència i honestedat que entenem que mereix la gent de Lleida.

comúdelleida, 17 gener 2015

Descarregar article en format pdf

La segona part del partit, 24 anys després

Posted on Updated on

L’últim partit que vam jugar plegats devia ser cap al juny de l’any 88. En aquell pati generós que, melancòlic que és un, encara m’apareix sovint en somnis, sempre fantàstics, sempre acompanyats, segur, d’un somriure amb la babeta regalimant galta avall. Com les dos mantes a l’hivern, aquests viatges en el record m’abriguen de sensacions de felicitat remotes, d’una època on les preocupacions eren unes altres. D’un temps en que ni sabíem ben bé que era una hipoteca.

Han passat 24 anys (es diu ràpid…) d’aquella darrera trobada al voltant d’una pilota al pati de l’Espiga, en una pista on, com per art de màgia, es podien solapar 5 partits alhora sense que això ens preocupés pas massa. Potser perquè érem els grans.

S’acabava vuitè i els camins, coses de la vida, es separaven. Per tornar a convergir, ni que fos una estona màgica, uns anys després en aquells soparets orquestrats pels més entregats a la causa dels retrobaments. Gent soferta, herois del retrobament mai prou reconeguts, però imprescindibles. Personatges capaços de reclutar per terra, mar i Facebook els 60 de la nostra quinta. Que, amb uns quilets i alguna arruga de més, ens retrobàvem, molt de tant en tant, per dir-nos que fèiem la mateixa cara i preguntar-nos si estàvem casats o si teníem fills. Mentre miràvem de reüll si les que ens molaven cinc lustres enrera, encara estaven igual de bon veure. I a mesura que anàvem enderrocant els murs que el temps imposa entre les persones, ens deixàvem anar. I, amb l’ajut inestimable del vi, recordàvem fins a la sacietat les mil i una anècdotes, contades infinits cops, que vam viure en aquells grans anys de les nostres vides.

Va ser en un d’aquests sopars, segurament gin tònic en mà, que algú va proposar de fer un equip de futbol 7. I aquí ens teniu.

24 anys després, tornem a ser equip mig d'espigolaires mig de gran gent d'altres llocs
24 anys després, tornem a ser equip mig d’espigolaires mig de gran gent d’altres llocs

Després d’una pretemporada on s’ha fet dolorosament evident que la perllongada separació ha malmès despietadament el nostre futbol d’equip, ahir vam debutar a la lliga en un puzzle d’equip on també hi ha peces que no venen de l’Espiga. Els somriures de la foto no tindrien res a envejar dels que devíem fer dos dècades i mitja enrere. Els llampecs de ponent (en això de posar noms també hem perdut en aquests 25 anys…) vam començar el torneig amb un 1 a 0 en contra davant el Pardinyes.

És clar que, vist el que hem aconseguit, potser seria una estupidesa parlar de derrota.

Sra Mestres: fuig d’estudi amb el tema dels Radars

Posted on

Si l’administració anés tant ràpid a atendre la ciutadania com a respondre les cartes al director que els critiquen, tot aniria millor. Diumenge van publicar la meua carta a Segre, dilluns resposta de la regidora Sara Mestres a Segre (la teniu aquí sota) i avui a La Mañana. Us adjunto la resposta de Mestres i després la que jo mateix li acabo d’enviar. Deu ser que no em sé estar callat.

Mestres respon carta radars Segre

Sra. Sara Mestres,

Entenc que li resulta complicat argumentar a ulls d’una ciutadania cada cop més desperta que la Paeria aprovi que una empresa privada com Arnó-SICE s’embutxaqui 700.000 euros cada any gràcies als radars i semàfors vermells. Però intenti no tractar a la gent de Lleida com si fóssim il·lusos perquè crec que no ho som del tot. De veritat creu que no me n’alegro de que baixi la sinistralitat? Creu que hi ha algú que no se n’alegri d’això? En quin món viu, senyora Mestres?

El que se sotmet a debat no és si ens alegra o no que hi hagi menys morts als carrers de Lleida sinó per quin motiu el seu govern permet que la gestió de radars i semàfors vermells reporti aquests beneficis abismals a una empresa privada en temps on les necessitats d’atenció social, també a Lleida, són més que evidents.

Celebro que els recursos que obtingui la Paeria via radars i semàfors vermells es dediquin a millores de seguretat en el trànsit, però lamento que en el repartiment del pastís hagin permès que Arnó-SICE s’emporti més de 50.000 euros mensuals que no revertiran en millores per als lleidatans. Càlcul, per cert, que surt de les poques dades que vostès han aportat i de les que la premsa local ha publicat fent la seua feina. En tot cas, la convido a que faci públiques les dades de recaptació real en radars i semàfors vermells avui mateix, una pràctica molt saludable de cara a tenir satisfets aquells que tenim la consagrada mania de voler saber a què es dedica fins al darrer cèntim dels diners públics.

I, de passada, ja que no ho respon a la seua carta, també podrien informar de si és cert que no han retirat ni un punt del carnet en més de set mesos de radars i per què. Així podrien esvair sospites dels malpensats que puguin interpretar que la mesura és electoral i vol evitar que la gent s’empipi més del compte a mig any de les eleccions.

Atentament

@osistere

Oscar Sisteré i Saureu

Els radars retraten el govern de la Paeria

Posted on Updated on

Els radars retraten el govern de la Paeria

Com a ciutadà preocupat per l’alta sinistralitat a Lleida, sóc un defensor convençut del compliment de les normes de trànsit i accepto que se sancioni de manera proporcional a la malifeta aquelles persones que no respecten aquest marc normatiu compartit. Fet aquest apunt, i sense entrar a valorar un afany recaptatori que em sembla evident, he de dir que em sembla grotesc que en set mesos de semàfors amb càmera i tres de radars fixos, les més de 11.000 multes imposades als conductors hagin reportat uns 370.000 euros a la UTE Arnó-SICE, que s’emporta el 31,5% de la recaptació. I això que l’estimació l’he fet considerant que les persones denunciades paguen tan sols 100 euros de mitjana, que és el cost de la denúncia més baixa i comptant que es paga voluntàriament dins del termini.

 

Imatge de Circula Seguro a Flickr
Imatge de Circula Seguro a Flickr

 

Revisant l’informe tècnic per a l’adjudicació del servei, resulta que el que han recaptat en multes en poc més de mig any (segons les dades publicades als mitjans de comunicació 9000 multes en semàfors amb càmera i 2700 en tres mesos de radars fixos) ja permet a Arnó-SICE amortitzar els 371.601,47 euros d’inversió inicial (no només en radars i semàfors vermells, sinó en la resta d’elements com control d’accessos, càmeres i semàfors).

 

 

Inversió inicial UTE Arnó - SICE
Inversió inicial UTE Arnó – SICE

 

Un autèntic caramelet del senyor Ros en una època on, malgrat l’escassedat d’obra pública, l’alcalde ha sabut conservar “amistats” empresarials que durant tants anys al poder el PSC s’ha anat forjant. Veient el deute que acumula el nostre consistori i observant les necessitats socials creixents, en molts casos gens ben cobertes, em pregunto per quin motiu l’equip de govern fa aquest enorme regal a una empresa. Si es manté el ritme de 30 multes per dia en radars i 30 més en semàfors vermells, Arnó-SICE ingressarà cada any 689.000 euros.

Aquest regal a una empresa privada va acompanyat d’altres dubtes que afecten els ciutadans. Problemes per saber quins radars estaven actius i per poder consultar les fotos de les infraccions. I sorpresa de molts conductors que argumenten haver estat multats passant el semàfor en taronja. Malgrat que ja hi ha sentències que han anul·lat multes per considerar gens fiable el sistema de semàfors amb foto, la Paeria no mou un dit. S’afanyen, en canvi, a cobrar les multes, una pressa per ingressar que contrasta amb la calma total que mantenen en la retirada de punts: ni un sol punt retirat en 7 mesos. Les excuses poc creïbles que posa la Paeria no amaguen el que apunten alguns juristes: la no retirada de punts pot obeir a motius polítics, per evitar “malestar entre els veïns” a 7 mesos d’unes municipals. Uns comicis on també estan convocats a votar els milers de lleidatans que ja s’han hagut de rascar la butxaca per pagar multes dels nous radars, amb aportació obligada d’un terç a Arnó-SICE.

Sarinyena’s history

Posted on

Fa uns dies el rentavaixelles, de 15 anyets, va dir prou. Com que sempre ens fa mal llençar quilos de material, vam provar de posar un anunci al grup de Facebook segona mà dient que es regalava rentavaixelles Bosch espatllat. Resulta que el volien prop de 10 persones (!). Se’l van endur una família cap a la torre. “El farem servir d’armari per a plats i gots si no el podem arreglar”. Vida assegurada. Quin bon rotllo.
Dies després en un atac d’ordre vaig veure que feien nosa els prop de 200 exemplars de més de 10 anys de subscripció a Le Monde diplomatique en español. I és que un ho guarda gairebé tot. Via twitter, un noi de Sarinyena se’n va assabentar i els acaba de carregar direcció a la biblioteca del seu poble. El consum col·laboratiu (el de veritat) alimenta l’esperit i ens permet recuperar la sensació i el gaudi de compartir. Si ens ho proposem, farem tremolar l’individualisme i el consumisme, no ho dubteu.