Si et vols fotre unes ‘risses’, embarassa a la parenta o a qui tinguis més a prop

Posted on

Si et vols fotre unes ‘risses’, embarassa a la parenta (o a qui tinguis més a prop) i espera nou mesets. Recomanacions: millor si el dia D has dormit poc o gens. Però no pateixis, en el cas (remot) que hagis clapat generosament (com jo), també funciona!

Quan tens el segon arribes crescut i, de tan llençat, vas un pel ‘sobradillo’ i tot. Entres a la clínica amb un altre aire: “ja no soc PAPArdillo”. Pocs minuts són suficients per deixar en entredit aquesta afirmació. Sense ni esperar a entrar a l’habitació, notes com el pardillo que portes a dins comença a bategar. Conversa doctora-pare al minut 4 de PARTit:

D: Ens la quedem (l’Amaia) en observació perquè al fetus se li cau el cor.

P:…(silenci tallant mentre m’imagino un cor caigut a l’alçada del genollet del Teo)…És que jo de temes mèdics se lo just… Se li cau el cor?!?

D: Sí. La tindrem en observació perquè se li cau el cor i preferim controlar-ho

Curset accelerat de deducció-mèdica-per-a-PAPArdillos impartit per la doula Laura Palacin a peu de passadís. Les seues paraules tranquilitzadores eviten que el cor (el meu) em surti per la boca.

“Cau el cor” = ”Té una frequència cardíaca un pelet baixa”.

Uffffff! Minut 5 de PARTit i ja em cago en tots els metges del món. Podeu entendre, metges del Món, que no tots estem llicenciats en medicina? I que si normalment som una mica ‘garrulillos’, a punt de parir la nostra ‘garruleria’ es pot desenfrenar sense límit?

El PARTit avança i cap al minut 226 hi ha novetats: “Tendremos que romper la bolsa (del líquid amniòtic)” diu el nostre ginecòleg argentí. Un paio enrotllat i que ha aconseguit transmetre’ns confiança després d’una llarga i intensa relació des que el Teo i l’Emma eren un projecte i fins ara. I això que la primera vegada que el vaig veure confesso haver tingut una sensació raríssima tancat en una habitació amb un altre paio i amb l’Amaia allí espatarrada. Deuen ser coses d’un PAPArdillo

Proposava trencar la bossa perquè això podia acabar de convèncer el Teo que el que hi havia a fora valia la pena. Tan llegir “Que es pot esperar quan s’està esperant” (us el recomano!) i va i em salto el capítol “Ruptura intencionada de la bossa del líquid amniòtic” Gnynyfsss! La Doula no ho veu clar però assentim: “Forada, ginecòleg, forada” (que sigo lo que deu vulgui, penso). D’allí comença a rajar abundant líquid tipo pipi. El Teo comença a palpar que li estan buidant el pis però es resisteix a mudar-se, que a dins s’està de muerte, com tots recordeu. Mentre ell s’atrinxera, son pare pensa que és una sort que les contraccions no les passem natros. Si no, extingits en un parell de generacions. En una pausa entre contraccions, el papa posa el cul al llit en actitud de repòs momentani. De repòs res: nota una càlida humitat que tafanerament supera el texà i impregna el gallumbo abans de trucar a les portes de la part baixa de l’esquena. Sí, vaig de líquid amniòtic fins al cul. Allò que tant caliu i abric donava al Teo, a son pare li provoca un reneguet “Cagondeu” (fluixet, que hi ha contraccions esteses).

En els darrers minuts abans de la pròrroga (que es disputarà al pis del quiròfan per decisió arbitral) diàleg per a ‘besugos’, en format clínic, entre infermera i pare.

I: Quan ha tingut l’última? (referint-se a contracció)

P: (despistadillo pel sarau) Fa 20 mesos (referint-se a l’última filla)

El pitjor de tot és que la tia ni em rectifica. Passa de mi (em deu prendre per boig?) i resol el dubte per un altra via. Parlant la gent no sempre s’entén.

En la pròrroga, un cop de cap de Teo (a porteria buida, tot sigui dit) resol el PARTit. Però hi haurà polèmica. L’arbitre, disfressat de ginecòleg, fa constar a l’acta (a l’informe del naixement) que RIP. Sí, sí, que el part ha acabat xungo, que el peque ha estirat la pota, la poteta, Que l’ha palmat, vaja (em costa d’escriure-ho i tot però juro que és veritat). Li dic a la de recepció que se sufoca per la cagada i promet solucionar-ho. “Tranqui”, li dic, “que ja he vist que està ben viu el Teo. No patixcos”.

Salvat l’ensurt arriba un dels millors moments: enviar SMS a ‘destajo’ explicant la bona nova i rebent felicitacions, no per tòpiques menys genials i tendres. Entre les trucades se’n cola una d’un paio que no conec de res, crec que es deia David.

P: Sí??

D: Hola, tu debes ser el padre de Teo, no? Felicidades!

P: Merci…(faig temps a veure si pillo qui és… però no. No em quadra que a la pantalla sortia “llamada entrante Raquel Jiménez”)

D: No, és que la tal Raquel se cambió el móvil però aquí continúan llamando todos los colegas. Nada que tranquilo, que enhorabuena por el chaval y a disfrutar. Que si quieres ya puedes borrar este móvil.

P: (entre ‘risses’) Merci, y perdona eh. Astaluego!

D: Astaluego!

Que! Als que estàveu mig convençuts de parir, us he acabat de convèncer o què?

5 thoughts on “Si et vols fotre unes ‘risses’, embarassa a la parenta o a qui tinguis més a prop

    eva said:
    31 Octubre 2010 a les 13:30

    de veritat, no t’has plantejat encara esciure un llibre?? has plantat un arbre, has fet dos canalles i et queda això. crec q se’t dóna molt bé. si més no, jo em convertiria en la teva grupi incondicional. text divertit i tendre, amb aparicions tècniques futbolístiques. una bona convinació. petons

      compartidor said:
      15 Novembre 2010 a les 19:42

      gràciesguapa… crec que algun dia esciure, no se si un llibre o un munt de fulls… però esciuré…

    aXeL said:
    21 Juliol 2009 a les 14:37

    Et segueixo!

    Vaig de cul… el gran invent de la jornada intensiva… o com fer el mateix kurro (o més) en menys estona

    Una abraçada company de tríades!

    compartidor said:
    16 Juliol 2009 a les 17:43

    jua! predicaria el teu credo si no fos per això de l’epidural, que ens ho venen com un alliberament i moltes vegades es una invitació a la inconsciència… i tan bonic que deu ser ser conscient que ets mare…

    oscar

    Alfred said:
    15 Juliol 2009 a les 23:31

    El merit del text es teu, sens dubte: felicitats.
    Per la resta trasllado l’admiració a la mare que és qui ho viu de ple.

    Adjunto poema de poetesa lleidatana en honor seu (i de totes)

    MARE NOSTRA

    Mare meva, que no ni sé on ets,
    de qui només en tinc el nom…

    Mare nostra que esteu en el zel
    sigui santificat el vostre cony
    l’epidural, la llevadora,
    vingui a nosaltres el vostre crit
    el vostre amor, la vostra força.
    Faci’s la vostra voluntat al nostre úter
    sobre la terra.
    El nostre dia de cada dia doneu-nos avui.
    I no permeteu que els fills de puta
    avortin l’amor, facin la guerra,
    ans deslliureu-nos d’ells
    pels segles dels segles,
    Vagina.

    Anem…

    Dolors Miquel

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s