L’antitesi del bodorrio seria… la bodilla?

Posted on

Poques vegades un rep un SMS d’un polític. Nosaltres el vam rebre el dia en què signàvem per contreure matrimoni a la Paeria. “…passa res de nou?…” preguntava el regidor casador… Creiem que l’hora fixada era les 12, però no!! Havíem de ser-hi a les 11h i eren 2/4 de 12 passats. I el petit estirat a terra i berrejant… es va acabar de cop el “resdenervisquenomésésunasignatura”. Fèiem tard, molt tard, a la nostra boda.

Després de compartir l’estrès sobre rodes amb els testimonis (d’ara endavant testicles), aconseguíem arribar a la Paeria amb una marca de nivell: 50 minuts de retard. Els testicles (cara d’acceleració) van fer acte de presència uns minuts després a tan solemne acte. No hi havia convidats (‘sosos’ que som…). Aterrats al saló de plens, el regidor (que ens va confessar que, com nosaltres fins aleshores, també vivia “en pecat”) va fer realitat, amb nota, els nostres desitjos de “boda curta i al gra”. Igual tenim el rècord d’enllaç més breu i no en som conscients… (algú controla l’estadística en qüestió?)… poc més de 5 minuts i ja érem marit i muller. Format express. Visca l’acceleració! Tan embalat que la nostra filla, en acabar, preguntava desorientada “quan és la boda??”.

Els anells, com no, van ser dels grans protagonistes del dia. Quan el cerimonial express va fer menció a allò de “podeu posar-vos els anells” vam aclarir (amb un puntet de rubor, que les tradicions hi són per alguna cosa…): “ejem, no en portem”. I, de fet, la contraient l’únic anell que va recollir aquell dia (i no era de compromís…) el va plegar, arremangada, del fons de la tassa del WC, era de la filla que vam tenir en pecat i hi va fer cap accidentalment per acompanyar a la pixarradeta post-boda de la núvia.

L’altre ritual que va triomfar va ser el de l’arròs. El dia abans, vaig passar d’amenaçar els testicles (abans testimonis) confiant en el “sentit comú”. Cagada. Els molt… no es van resistir a portar-ne mig quilo, però, tot i la baixa intensitat del bombardeig, la nostra petita no ho va veure clar i va esclatar en plors davant una agressió d’aquell calibre als papes. On va a parar! Terroristes!

Ai, les tradicions, que boniques que són! També vam complir amb el ritual d’acabar el dia portant en braços a la mitja taronja… bé, finalment vam optar per carregar les mitges mandarines, un tal Teo i una tal Emma que es van adormir al cotxe i vam pujar en braços (com de costum) a un segon pis amb bonic altell i sense ascensor. Visca els constructors que no pensen en les possibles bodes!

Esgotats, suats, però feliçment casats, arribàvem a dalt on, oh sorpresa, estaven els llits pelats. Sí, sí, tot per fer (acabem de retirar bolquers i ja se sap… la rentadora va que vola).  Era com si el destí s’encaparrés en recordar-nos que reeeeees d’estar per nosaltres dos i punt. Què us heu pensat? N’hi ha dos més de tamany petit necessitats de les nostres atencions, carantonyes (i algun crit) permanents. Finalment els llits van quedar fets… i si després els vam desfer salvatgement o no, ho deixarem, amb el vostre permís, per a la nostra intimitat.

Mai havia imaginat que el “nomésésunasignatura” donaria tant de si.

9 thoughts on “L’antitesi del bodorrio seria… la bodilla?

    Lo Cabasset said:
    17 Novembre 2011 a les 14:13

    Gairebé ja fa dos mesos de superNObodorrio de l’any!!!!
    Tant bon punt tingueu l’àlbum i el vídeo ja ens convidareu a veure-ho! ja, ja, ja!

    eva said:
    9 Novembre 2011 a les 23:16

    fins ara no havia tingut ocasió de llegir-me tant descriptiu momentàs. no deixa de ser el que vau triar. si més no, de moment, i en aquest nostre món PODEM TRIAR. petons.

      Oscar said:
      11 Novembre 2011 a les 13:41

      podem triar, però obligats a passar per un tràmit administratiu si volem estar en igualtat de drets respecte a les persones casades… ptons. i que ningú ens tregui mai la capacitat d’escollir

    emi said:
    4 Novembre 2011 a les 13:55

    preparat al postcomiat de solter…

      oscar responded:
      5 Novembre 2011 a les 11:15

      a veure si resulta més surrealista encara…

    aXeL said:
    24 Octubre 2011 a les 10:30

    Ha ha ha… què grans que sou!

    Una abraçada!

    a.

      compartidor said:
      24 Octubre 2011 a les 12:24

      amb ganes de veure-us i explicar-ho amb birretes pel mig😉

    compartidor said:
    24 Octubre 2011 a les 8:06

    Gràcies Antonia…. noooo, al Soli ja haviem passat pel tràmit. Parlem avui, que t’he de comentar unes quantes coses.

    Antònia said:
    23 Octubre 2011 a les 16:24

    Per molts anys!!!!! ja, ja, ja quin tip de riure. No us deuréu casar el dissabte del Solidàrium oi? Ara m’adono de que no us vaig veure per allí.
    Petons a tots.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s