Quatre coses abans que linxem el 2012

Posted on Updated on

Abans que et linxéssim col·lectivament, volia parlar amb tu, 2012. Tot i haver perdut enguany una de les coses que més estimo, la mare, no em cagaré en els 4 números que et formen… Tot i que et confesso que, a estones, no me n’han faltat ganes.

Quan veus cada cop més gent vivint sense dignitat t’enfurismes. Però, 2012, no et maleiré a tú perquè, deixa que t’ho digui, cada cop tinc més clar que les coses que ens passen ténen unes causes i que darrera hi ha sempre uns responsables, sovint ben amagats, com tot bon covard. El número d’any és una anècdota, un detall que no ens hauria de distreure. El que em sembla essencial són les persones que s’hi han fet presents. I avui prefereixo parlar només de les que ho han fet amb positivitat. Wert, Mas, Ros, De Guindos, Merkel, Felip Puig i companyia, un altre dia ja parlaré de vosaltres.

I, com no, començo per les múltiples transfusions d’energia que he viscut amb el Teo i l’Emma. En cada somriure seu, en cada aventura, en cada descobriment. Fins i tot en cada plor, perquè el 2012 crec que m’ha permés teixir una nova relació fins i tot amb les llàgrimes.

Continuant per l’altre tresor que tinc a casa. De generositat només comparable a la seua paciència. Si la coneixeu, no cal que us expliqui massa cosa. Si no teniu el plaer, espero que ho solucionem aviat.

2012, també m’has regalat moltes hores de conversa amb el pare, has donat forma a una nova relació que no gosaré explicar en poques línies. Xerrades, sovint amb el Barça de fons, que no omplen el buit infinit, però que em fan sentir afortunat. De tenir un pare que, fins i tot en els pitjors moments, es manté valent. Mirant, de la mà de sis néts i nétes, cap endavant.

I de la família de sang, a la família de lluita social. Sense aquest any amb tanta mala fama potser no hauria conegut tanta gent disposada a regalar el seu temps per causes col·lectives. Des d’Acampada Escolar fins a Allioli Lleida passant pel Grup Barnils Ponent, el 2012 deixa petjada a còpia d’hores d’aprendre i construir col·lectivament.

I ha estat al 2012 on els de la PAH m’han fet creure plenament en el ‘Junts Podem’. On tanta gent de Lo Fato m’ha regalat converses impagables, de vegades amb una escarola de protagonista. Allí on mirem, hi ha moltes coses que ens uneixen, aquest potser és el gran aprenentatge que em deixes, 2012.

Amb el gran Galeano acabo un post que sospito que m’ha sortit carregat de sentiment més que no pas d’activisme… què hi farem. Que pogueu viure el 2013 en bona companyia. Que l’any nou ens permeti superar pors per veure que en la construcció col·lectiva no hi ha qui ens aturi.

‘La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar’.

Eduardo Galeano

PD: Per si us interessa, sapigueu que el dimecres 2 de gener a les 19h fa un any de la mort de la mare. Es farà una missa per recordar-la a la Parròquia de Sant Antoni Maria de Claret (Balàfia).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s