Història de l’antiavalot que vivia maquillat

Posted on

Si la Paeria fes un Multireferèndum per preguntar en què vol que es gasti diners l’ajuntament en temps de crisi? és improbable que guanyés l’opció “en una unitat d’antiavalots que, en gairebé dos anys, no faci res”. Potser per això no pregunten i, quan se’ls veu el llautó, maquillen el tema intentant tapar un nyap evident.

Amb l’opacitat marca de la casa, la Paeria va crear al 2012 un grup antiavalots, segons Segre integrat per 18 agents. Uns agents de la Urbana que, segons la Paeria, es van presentar voluntaris i van fer una formació específica de seguretat ciutadana en un curs d’ordre públic de la policia nacional.
La regidora de seguretat ciutadana de la Paeria, Sara Mestres, es vanagloria que la formació no va comportar ni un euro de despesa. Ni en dietes o quilometratge, assegura. A diferència del que hagués suposat fer-lo -diu- amb els Mossos d’Esquadra, que, segons hem constatat, obligaven l’administració local a passar per caixa: “Ens l’havia ofert previ pagament de 402 euros per agent”. Mestres es mostra molt menys explícita quan se li pregunta pel cost dels uniformes: “Ha estat amb càrrec a la partida centralitzada de l’Ajuntament”, es limita a dir sense revelar la xifra. 
Una pràctica, la de mantindre una opacitat total amb en els números, que comença a ser marca de la casa.

Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi
Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi

Membres del cos de la Urbana i de Mossos d’Esquadra han corroborat que es va dotar aquests agents de la policia local amb l’equipament corresponent (casc, escut, canyelleres, colzeres, defensa, armilla) amb un cost que aquestes fonts xifren en uns 19.200 euros en total: 1.200 euros per cadascun dels 16 agents que, finalment, sembla que integraran aquesta unitat.

Fonts de la Urbana preveuen que la Paeria presenti properament aquesta unitat, que, pel que hem pogut saber, podria no ser de voluntaris sinó permanent, amb dos grups de 8 integrants cadascun. Una unitat que tot indica que s’activarà ara, després de romandre aturada des que Àngel Ros la va concebre fa gairebé dos anys.

Just després que a Lleida es produïssin esdeveniments com el desallotjament violent al maig de 2011 de desenes d’activistes que havien acampat a la Plaça Ricard Viñes o les Mega-Batudes policials al casc antic de Lleida l’agost d’aquell mateix any, quan arriben molts temporers a la ciutat.

Maquillatge per aquí, i eufemisme per allà i, voilà! Aquí tenim la UPO

Potser perquè un ajuntament “socialista”, a més de no tenir competències en aquest àmbit, no pot vendre la creació d’una unitat antiavalots en plena crisi, la Paeria s’ha esforçat a maquillar les finalitats d’un grup que, segons diverses fonts consultades, en el seu moment va ser creat en un rampell de l’equip de govern del PSC perquè la ciutat tingués tots els instruments possibles per reprimir la reivindicació social creixent, sobretot en un indret tan abandonat per les administracions com el casc antic.

L’operació de maquillatge va començar per dotar-lo d’un nom més amable: Unitat Polivalent Operativa (UPO), una definició que no coincideix amb la que se’n fa al web (no oficial) www.guardiaurbanalleida.net, on es refereixen a una “unitat de Seguretat Ciutadana de la GU de Lleida, per a realitzar servei específic de vigilància i seguretat ciutadana en casos excepcionals”.

L’operació de cosmètica va seguir amb l’ocultació de part de la missió que persegueix, mitjançant l’eliminació de la paraula antiavalots. El resultat d’aquest massatge descriptiu el teniu complet a tuderechoasaber.es, on Mestres, en un intent de resposta poc reeixit a una petició ciutadana, parla d’una UPO “preparada per afrontar qualsevol operatiu i respondre davant d’una emergència, en la qual sigui necessària l’actuació d’un equip de treball, que sàpiguen treballar de forma coordinada i afrontar situacions de catàstrofes, com ara inundacions, grans incendis, esfondraments d’edificis i d’altres de naturalesa semblant”.
Com per art de màgia, una unitat formada en un curs de seguretat ciutadana titulat de forma ben explícita ‘Curs sobre primeres intervencions en ordre públic‘ passa a ser, segons la regidora, un equip per actuar “davant de qualsevol catàstrofe”. Qui sap si la Paeria es guarda una carta de possibles usos menys amables en la frase “…per poder donar resposta a la execució de qualsevol acte de la nostra administració dintre de l’exercici de la seva potestat exclusiva”.

Davant l’allau de preguntes, silenci clamorós

Tuit Sara Mestres antiavalots

Convé aclarir que la resposta de la Paeria va arribar després d’un reguitzell de peticions d’informació a les xarxes socials. Fins a 30 vegades va preguntar el col·lectiu ciutadà @alliolilleida via Twitter la despesa de la unitat antiavalots.
El mutisme de ses senyories es va trencar només 3 cops.

La primera, quan Sara Mestres responia en una piulada:

Qui ets? Tens personalitat jurídica? Tens noms i cognoms? Al conseller Saura també li vas demanar?”

La segona en un tuit tot creativitat en què la regidora Montse Mínguez assegurava:

La Paeria no té cos antiavalots, si no hi ha cos no hi ha cost”
.

Twit Montse Minguez cos antiavalots

Àngel Ros, com sol fer en les qüestions espinoses, se’n va mantenir al marge. Fins que, el 29è cop que se’l va interpel·lar, va intervenir en una conversa 2.0 per respondre a la pregunta de si Lleida tenia unitat antiavalots amb 4 paraules reveladores:

Qui ho creu això?

Twits antiavalots Ros

La falta de transparència de l’equip de govern a la Paeria dificulta tenir dades i xifres de despesa concretes d’aquesta unitat de la Urbana i de tants altres afers públics. Els fets, però, demostren que existeix una unitat específica de la guardia urbana creada i equipada per actuar com a força antiavalots, que l’ajuntament ha intentat ocultar aquesta informació, que quan ha donat explicacions aquestes han estat parcials i equívoques i que tot el procediment de creació ha estat estrany, tèrbol i opac.
Un governant que amaga les seues accions, o bé se n’avergonyeix o bé creu que la ciutat i els diners que gestiona són seus i no n’ha de donar explicacions.

Però, davant les portes tancades, la ciutadania s’organitza, i aquells que en el nostre govern municipal s’amaguen en l’opacitat s’han d’enfrontar al que per a ells ha de ser una molt mala notícia: ha nascut a Lleida l’Observatori Ciutadà Municipal. Segur que en sentireu parlar.

Oscar Sisteré i Saureu, @osistere 
Periodista membre de Grup Barnils Ponent

(Amb la col·laboració de diversos membres de la Urbana i els Mossos amb vocació de servei públic)

Podeu compartir tant com vulgueu. 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s