Quantes històries hi caben en un tros de paper amagat mig segle entre dos pedres?

Posted on Updated on

Rectoria d’Aidí. Vall d’Àneu. Probablement pels volts dels anys 40. Una mà furga en el forat que hi ha entre dos pedres de la paret mitgera i hi amaga alguna cosa. Un fragment de carta escrita a mà, que embolica un grapat de llavors de dues espècies diferents. Més de mig segle després, el farcellet carregat de llavors i misteris, deixa de fer companyia a les pedres.

La rectoria fa anys que és història. Va passar per altres mans i va acabar sent cala PIPUSA. Dos famílies que l’han reformat de dalt a baix. I en un dels molts dies de reformes, cap al 2010, la mà de la Montse va posar fi a dècades d’abandonament d’aquell farcellet. Ignorat durant dos o tres generacions, aquell bocí de full amb lletra segurament de professor, captava de nou l’atenció d’algú: els ulls de dos famílies llegien i miraven, i -com solem fer els humans- cercaven explicacions al que tenien a les mans. Havien descobert el tresoret, però no el misteri.

IMG_20151010_195849
El fragment de carta amb les llavors que contenia. Al fons, la paret on es va localitzar (quan encara no s’hi havien instal·lat les plaques de guix)

El fragment de text sembla evidenciar que el rector reclama a algú un deute. Però, per què amagar-lo amb llavors? Les llavors, símbol de fertilitat i positivitat, acompanyaven el text per cercar solucions al que s’hi explicava? Però la superstició no seria massa pròpia d’un capellà dels anys 40… O el paper tenia l’única missió d’embolicar unes llavors amb no se sap quina finalitat?

IMG_20151010_195758

Part de les llavors es van fer arribar a mans d’una persona que, pels seus coneixements, podria esbrinar-ne l’espècie. Però malauradament la resposta no va arribar perquè aquesta persona ens va deixar. Algú amb coneixements de botànica a la sala? Per què aquestes llavors i no unes altres? Per què, per què…?

IMG_20151010_195734 IMG_20151010_195718

Potser el que en aparença són petits detalls o simples anècdotes acaben essent parts fonamentals d’una vida. Des de la seguretat que sempre hi haurà més interrogants que llavors, aquí queda el meu minúscul homenatge, com una llavoreta ínfima, a un rector que no vaig tenir el plaer de conèixer. Malgrat que el pensament m’enganya fent-me creure que ja el conec una miqueta.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s