Uncategorized

El banc líder en armament mai pot ensenyar consum responsable

Posted on

Arran de la notícia publicada en un diari de Lleida el passat 8 de març sobre una classe del director del BBVA a Catalunya que van titular “consum responsable a classe”, convé recordar que -segons bancaarmada.orgaquest banc és el número 1 en el rànquing de la banca armada espanyola. El citat banc, segons el Centre d’Estudis per la Pau JM Delàs, SETEM, RETS, Justícia i Pau i l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) manté pràctiques que no són ètiques i promouen l’armamentisme i la vulneració dels drets humans, amb inversions en armament i altres inversions controvertides.

Expliquen que el BBVA dóna suport a través de diversos productes financers a empreses d’armes que produeixen bombes, explosius, míssils, armes nuclears i d’urani empobrit, entre d’altres. Entre 2011 i 2015, les inversions totals en armes d’aquest banc van ser de 3.162 milions d’euros, principalment en crèdits i préstecs, però també en emissió de bons i pagarés, en fons d’inversió, accions i en bons.

Jo desitjo que els nostres fills i filles tinguin esperit crític, i que els seus coneixements sempre es basin en el respecte a la vida. Per això cal que la formació econòmica i financera que s’imparteixi des de l’ensenyament públic mai perdi de vista la justícia social. Amb tallers on es posin de relleu models com els de l’economia social i transformadora, on es posi en valor les finances ètiques o la funció de les cooperatives. On es doni visibilitat i es reflexioni sobre les eines de transformació d’un sistema econòmic injust, desigual i que depreda el medi ambient. Els suggereixo, si m’ho permeten, que es fixin en mirades com la de l’acabada de nàixer Ponent Coopera.

Notícia a Segre (8 de març)
Anuncis

A qui té segrestats els meus diners

Posted on Updated on

Per estalviar energia el primer que cal és tenir ben aïllada la casa, i per això ens hem instal·lat un envà pluvial. Alguns ajuntaments subvencionen aquestes obres pel fet que contribueixen a frenar el canvi climàtic. Altres, com el meu, venen la moto que hi ha subvenció quan et paguen un irrisori 1,5% del pressupost amb una reducció del preu de l’ICIO, un dels impostos municipals. Concloc que les mesures d’eficiència energètica no deuen preocupar al sr. Ros. D’una despesa total que rondava els 2.000 euros entre taxes, arquitecte i obres, la Paeria me’n costejava uns 18.

Però el més greu ve quan acabo les obres. Aclareixo abans que a urbanisme, després de pagar 50 euros de llicència d’unes obres per reduir la petjada ecològica de la nostra llar, m’havien fet dipositar prop de 400 euros més en avals, quan jo no havia de fer res en l’espai públic ni havia de generar cap residu. Com hauran comprovat, els ciutadans tenim l’obligació de pagar ipsofacto si l’administració ens ho requereix, en el meu cas per fer obres d’eficiència energètica. Però, després del que estic vivint, concloc que ells poden fer el que volen amb els nostres diners.

El 15 de setembre vaig notificar l’acabament d’obres i vaig demanar el retorn dels 400 euros, més necessaris que mai en l’economia familiar després de la despesa feta per aïllar el pis. Vaig presentar el preceptiu informe de l’arquitecte tècnic que se’m va obligar a contractar, on acreditava que no s’havien generat residus. Però ja fa més de 2 mesos que continuen amb els meus 400 euros. De res m’ha servit explicar-ho per telèfon a llicències d’obres, on amablement em van reconèixer que no entenien per què m’havien demanat avals, i que no podien dir-me quan em serien retornats.

M’he sentit desemparat per una administració que hauria de ser un ajut i no un obstacle per als ciutadans i ciutadanes que fan coses per frenar el canvi climàtic. Però malgrat el nul suport de la Paeria, us animo sincerament a que milloreu l’aïllament de la vostra llar perquè els resultats amb el fred es fan evidents, i l’estalvi energètic també. I felicito a la gran majoria de treballadors, que m’han atés com un espera d’un servidor públic en aquest llarg procés… que encara no ha acabat.

Esportmania educa, i no hi hauria de cabre l’usar i tirar

Posted on

Un any més els nostres fill i filla són usuaris d’Esportmania, que pel que hem viscut funciona molt bé i on el monitoratge demostra la seua gran vàlua. Els felicitem i també a tothom qui fa possible aquestes activitats d’estiu del tot necessàries per la conciliació, alhora que engresquem l’ajuntament a que ampliï les places perquè ens consta que la demanda supera l’oferta i no tothom ha tingut la mateixa sort que nosaltres.

L’únic ‘però’ el trobem en una part que no depèn dels monitors, el menjador. Cap activitat educativa hauria de caure en la contradicció d’ensenyar a la canalla que dinar amb plats, gots i coberts de plàstic d’un sol ús és una cosa normal. ¿O és que tota la bona feina que fa el monitoratge durant tot el matí la podem tirar per terra quan ensenyem als infants a l’hora de dinar que produir brossa del tot innecessària és una cosa normal? ¿Quan convertim en habitual el recurs de l’usar i tirar, amb l’excusa barata que és més fàcil que rentar plats?

Hem demanat al monitoratge si es podien portar plats, got i coberts de plàstic dur de casa, i ens ho han permès, ja els rentarem a casa. I això és el que farem en els 9 dies que queden d’Esportmania, esperant que els responsables d’Alessa prenguin nota i trobin una solució que permeti als infants dinar com toca. O és que el menjador no és un espai educatiu?

Oscar Sisteré, pare d’usuaris d’Esportmania 2017

Plats i gots reutilitzables, quin gran invent!

Fecsa ens assetja

Posted on Updated on

Fa un mes rebia la visita a casa de dos persones que treballaven per a Fecsa. Em sento envaït per la publicitat per tele, mar i internet, i l’empatx que pateixo fa que mai atengui promocions. Ni per telèfon, ni a domicili ni amb senyals de fum. Amablement els ho vaig fer saber als senyors de Fecsa, que insistien en saber quina era la meua companyia elèctrica. “Què deuen fer amb la gent gran o més desvalguda?” pensava jo mentrestant. No els vaig revelar el misteri de qui ens nodria d’electricitat perquè una companyia que considero impresentable humanament i ecològica no n’ha de fer res. Però a vostè, a cau d’orella, sí que li confessaré que la nostra família fa anys que som de Som Energia, una cooperativa d’energia verda, i molt satifets de la seua dimensió humana i ecològica. Davant la meua negativa a donar informació, la resposta dels de Fecsa va ser “doncs ja tornarem”. Per un dia Fecsa compleix la seua paraula, i ahir van tornar.

De Flickr he extret aquesta imatge de Daniel Lobo en CC

Quan per l’intercomunicador vaig saber qui eren els vaig recordar que no tinc cap interés en rebre cap promoció a casa i que estic molt content amb la meua companyia elèctrica. Em van respondre altre cop amb un “doncs ja tornarem” i els vaig confessar que em sentia assetjat. “És la nostra feina” van respondre, argument davant el qual vaig replicar que la seua feina també era transmetre als seus superiors que hi ha clients que no volen saber res de les seues ofertes. Ni dels seus mètodes d’assetjament a domicili, que algun dia algú hauria de frenar via regulació legal.

Oscar Sisteré

La tablet Asus no permite despistes

Posted on Updated on

Ha llegado papa Noel. Una tablet para los peques, que rápidamente ponemos en marcha: creamos un usuario y contraseña y a disfrutar. Hasta que un día pulsamos accidentalmente un boton que lleva la tablet al “estado de fábrica”. Empieza la odisea.

Resulta que la tablet Asus ZenPad 10 te obliga a recordar la contraseña para poder entrar de nuevo. Y si la has olvidado y no vinculaste la cuenta a ningun mail o teléfono… Tacháááán! Te quedas sin tablet. En nuestro caso, tan sólo unos días después de estrenarla.

Llamo a Assus y la amable teleoperadora nos da la razón: “es un error del firmware que no vuelva estrictamente al estado de fábrica sino que te obligue a entrar con la misma cuenta”. Lleno el formulario para que lo solucionen dentro de la garantía y horas después, un mail me dice que nada de nada, que el supervisor considera que este problema “no será considerado dentro de garantía”. Llamo pero Asus erre que erre.

Les insisto que en ningun manual de la tablet indica que no està preparada para “volver al estado de fábrica” sin bloqueo alguno, pero no atienden a razones. Resposabilizan al cliente de un problema del que en ningún momento es responsable.

Buscando a la desesperada soluciones por Internet me encuentro con miles de usuarios/as con el mismo problema y ninguna solución para ellos/as por parte de la empresa, que demuestra no estar a la altura de la atención que merecen las personas que consumíamos sus productos.

asus-zenpad-10-tablet-z300-1a

Coneixes LO FATO?

Posted on

M’agradaria parlar-te d’aquest projecte del que formo part des de fa un temps i que té com a objectiu treballar per un canvi social a través d’un consum responsable, reflexiu i actiu.

Lo Fato és una cooperativa de consumidors de productes ecològics. La formem un conjunt de persones convençudes que el consum és també una eina transformadora i que a través del canvi en els hàbits de consum podem contribuir a un canvi social. Per això, busquem productes ecològics, de qualitat i de proximitat i que hagin estat produïts en unes condicions justes i dignes per als productors i per a la terra. És a dir, un comerç just local.

El contacte directe amb els productors permet que el que paguem vagi directament a l’agricultor. I també conèixer de primera mà com es fan els aliments que mengem o els productes amb que ens rentem i també evitar intermediaris, la qual cosa permet aplicar els criteris de compra que decideix directament l’assemblea i no un distribuïdor. No hi ha un cost afegit, així no perjudiquem a qui més consumeix. Lo Fato pretén que les persones consumidores siguin les qui controlen el seu propi consum.

ELS PRODUCTES

A Lo Fato es poden trobar diferents cereals, sucs, pastes, llet, salses, vins, herbes aromàtiques, oli, fruita i verdura, productes de neteja, cosmètics, carn de vedella, porc, corder, conill, pollastre, ous, torrons, galetes, iogurts, mel… També xocolata, té i cafè ecològics produïts amb criteris de comerç just en altres països.

Constantment revisem les possibilitats per trobar nous productes, que es presenten a l’assemblea per tal de decidir segons la necessitat, la proximitat i també les condicions de producció, que han de ser d’ecologia per a l’entorn i de dignitat per a la gent implicada.

COM FUNCIONA

L’Associació funciona de forma horitzontal, perquè la participació i l’autogestió també formen part d’aquest nou model de consum que defensem. Així, les persones i famílies que entren a formar part de la cooperativa, passen a encarregar-se d’una tasca i també formen part d’una assemblea, que marca el funcionament de l’associació. A la pràctica, això es tradueix en una trobada al mes.

Els membres també paguen una quota mensual de 20€ (10€ les unitats familiars d’un sol membre) que serveix per contribuir al manteniment de l’espai que compartim amb la Coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. La cooperativa de consum s’obre un cop a la setmana, els dimarts, i la gestionen, per torns, dues famílies de l’associació. Durant la tarda, els membres acudeixen al local a recollir la comanda que han fet a través de la pàgina web programada específicament per això i també poden comprar els productes que estan en estoc.

COM POTS FORMAR-NE PART

Si t’engresca la idea, volem que vinguis. Ho pots provar durant un mes sense pagar la quota. Així, podràs comprovar si la dinàmica s’adequa a la teva vida, si t’agraden els productes i si, a més de la teoria, et convenç la posada en pràctica d’aquest projecte.

Estem en constant construcció, perquè Lo Fato és un projecte dinàmic que depèn de la iniciativa i de la participació de la gent que en forma part. Per això, per nosaltres és molt important que si et convenç la idea, t’hi sumis.

Ens trobaràs els dimarts, de 19h a 21h al local

(c/Dr Combelles 11).

També ens pots escriure un mail:

a.c.e.lofato@gmail.com

T’esperem!

Davant l’amenaça de la sra. Ángeles Ribes de portar-me als jutjats

Posted on Updated on

Els que volen abanderar la regeneració de la política m’amenacen de portar-me als tribunals quan poso sobre la taula el que deuen de cobrar. Encara estic perplex pel que m’ha fet arribar la senyora Ángeles Ribes, de Ciudadanos. Tot comença amb aquest tuit fet des del meu compte personal:

Responc a la sra. Ribes “Amb gent com vosaltres la regeneració està assegurada. 160.000€/mes en total? Però els incoherents, nosaltres. Lol” però en adonar-me que havia posat “mes” on havia de posar “any” esborro el tuit per eliminar l’error.
Mentrestant, el telèfon de la senyora Ribes està trucant a un dels regidors del Comú de Lleida, on treballo de tècnic de comunicació. Que si “un treballador teu”, que si “rectifiqueu”, que si “esteu en campanya”, i l’amenaça recurrent de portar-me als jutjats. Li ha de quedar clar que a l’agrupació d’electors ningú controla els comptes personals de ningú i que, per tant, està fora de lloc que busqui un intermediari per descarregar amenaces cap a mí. Com que la sra. Ribes no m’ha permés debatre amb ella, li faig arribar el meu modest punt de vista.

  1. Sempre he cregut en els arguments més que no pas en les amenaces, que entenc que formen part d’una manera d’entendre la política que molts i moltes volem superar aviat. D’allò que alguns diuen “vella política” però que jo prefereixo anomenar mala política.
  2. M’amenaça perquè poso sobre la taula les retribucions que poden entrar a casa seua? Això és tan esperpèntic com que jo em plantegés denunciar-la per haver-me dit “vocero”. A qui vol abanderar una presumpta regeneració política, li correspondria respondre amb transparència. Quan s’intenta atemorir sense arguments, quan es vol frenar el debat d’arrel, s’evidencia cert temor a que se sàpiga quines són les seues retribucions.IMG_20140103_150237
  3. Ja que vostè no està per la labor, he cercat les respostes. Pel fet d’estar contractada a jornada complerta a la Diputació (gràfic 1) la sra. Ribes no ho pot estar a la Paeria. A l’ajuntament percep retribucions per assistències establertes en el cartipàs que va pactar amb el PSC (gràfic 2)Retribucions Diputació retallatRetribucions per assistencies
  4. A la Diputació té una retribució anual com a portaveu del grup de Cs de 65.173,29 euros, mentre que les retribucions per assistències a la Paeria aquest novembre (corregeixi’m si m’equivoco) superen els 1.500 euros (2 plens, 2 comissions informatives i 2 juntes de portaveus. O em deixo alguna cosa més?). La felicito pels més de 6.000 euros que haurà ingressat aquest novembre.
  5. A vostè i a membres de Ciudadanos els hem sentit parlar molt de regeneració política i de transparència. I si bé és del tot legal que un càrrec públic s’embutxaqui més de 70.000 euros a l’any, unes 10 vegades el salari mínim interprofessional, el debat en el terreny ètic seria molt llarg. I ja m’ha quedat clar que no té massa intenció d’abordar-lo.
  6. Hauria d’entendre que a alguns ens costi d’assumir que la regeneració democràtica pugui arribar de la mà de persones que cobren això. I hauria d’entendre que els interrogants encara es fan més grans quan hi ha la possibilitat d’incrementar els ingressos familiars si el cap de llista de Ciudadanos per Lleida surt escollit el 20D. Vagi per davant que tinc clar que tothom és ben lliure de presentar-se a unes eleccions. Altre cop no qüestiono el territori legal, sinó el vessant ètic d’aquesta manera de fer, on els sous desorbitats van de la mà de missatges de presumpta regeneració política.
  7. Em dirà que estic en campanya. I sí, encertarà. Estic en campanya des de fa molts anys perquè -il·lús de mi- encara crec que la política i la ètica poden anar de la mà. Perquè -innocent que és un- penso que el bé públic serà algun dia precepte fonamental en tota institució. Sí, estic constantment en campanya i, malgrat les amenaces, seguiré estant-hi. I, si em permet, li suggereixo que amenaci menys i respongui més. No caigui en la mateixa manera de fer que un bon amic seu, amb càrrec important a la Paeria, que també tria sovint el camí de l’amenaça de jutjats abans del de la resposta transparent.
  8. Permeti’m afegir que tinc l’honor de formar part del Grup Barnils Ponent, on, envoltat de grans periodistes, he aprés moltes coses. Una d’elles, que no hi ha millor resposta a les amenaces que donar dades, posar llum i, en definitiva, fer periodisme. Per això no em cansaré de preguntar.

Quantes històries hi caben en un tros de paper amagat mig segle entre dos pedres?

Posted on Updated on

Rectoria d’Aidí. Vall d’Àneu. Probablement pels volts dels anys 40. Una mà furga en el forat que hi ha entre dos pedres de la paret mitgera i hi amaga alguna cosa. Un fragment de carta escrita a mà, que embolica un grapat de llavors de dues espècies diferents. Més de mig segle després, el farcellet carregat de llavors i misteris, deixa de fer companyia a les pedres.

La rectoria fa anys que és història. Va passar per altres mans i va acabar sent cala PIPUSA. Dos famílies que l’han reformat de dalt a baix. I en un dels molts dies de reformes, cap al 2010, la mà de la Montse va posar fi a dècades d’abandonament d’aquell farcellet. Ignorat durant dos o tres generacions, aquell bocí de full amb lletra segurament de professor, captava de nou l’atenció d’algú: els ulls de dos famílies llegien i miraven, i -com solem fer els humans- cercaven explicacions al que tenien a les mans. Havien descobert el tresoret, però no el misteri.

IMG_20151010_195849
El fragment de carta amb les llavors que contenia. Al fons, la paret on es va localitzar (quan encara no s’hi havien instal·lat les plaques de guix)

El fragment de text sembla evidenciar que el rector reclama a algú un deute. Però, per què amagar-lo amb llavors? Les llavors, símbol de fertilitat i positivitat, acompanyaven el text per cercar solucions al que s’hi explicava? Però la superstició no seria massa pròpia d’un capellà dels anys 40… O el paper tenia l’única missió d’embolicar unes llavors amb no se sap quina finalitat?

IMG_20151010_195758

Part de les llavors es van fer arribar a mans d’una persona que, pels seus coneixements, podria esbrinar-ne l’espècie. Però malauradament la resposta no va arribar perquè aquesta persona ens va deixar. Algú amb coneixements de botànica a la sala? Per què aquestes llavors i no unes altres? Per què, per què…?

IMG_20151010_195734 IMG_20151010_195718

Potser el que en aparença són petits detalls o simples anècdotes acaben essent parts fonamentals d’una vida. Des de la seguretat que sempre hi haurà més interrogants que llavors, aquí queda el meu minúscul homenatge, com una llavoreta ínfima, a un rector que no vaig tenir el plaer de conèixer. Malgrat que el pensament m’enganya fent-me creure que ja el conec una miqueta.

 

L’empresa del parquímetre, vol posar a prova la paciència de la gent de Lleida?

Posted on Updated on

[ACTUALITZACIÓ 19:08] Finalment, resulta que el mail de @Eysa_Parking notificant que l’app parquímetre serà de pagament és un error, com s’explica des del Comú: owl.li/OrTYJ

Podria ser un acudit que et facin pagar per una app per utilitzar el parquímetre. Però sospito que no és cap acudit pel que diu el mail que acabo de rebre de la concessionària del servei, Eysa. Es veu que ja han passat les eleccions.

Paguem impost de circulació, paguem parquímetre i ara volen que paguem també la aplicació de mòbil que fem servir per pagar el parquímetre. Per reblar el clau, en un homenatge a la transparència, no ens diuen quant costarà aquest servei, que l’equip de govern del PSC presentava a bombo i plateret fa un any i escaig. Amb les privatitzacions, tots hi guanyem… bé, potser més uns que d’altres.

M’abstinc de posar-hi adjectius.

eysa

Diu el mail de Eysa:

Estimado usuario,

Este mes EysaMobile cumple más de 540 días en operación. Ha sido un largo camino, y durante todo este tiempo el servicio ha crecido y madurado hasta convertirse en el sistema más robusto y fiable del mercado. EysaMobile nació con la palabra innovación en su ADN y por ello estamos obligados a seguir ofreciendo el sistema más innovador y vanguardista del mercado. Si no, no seríamos EysaMobile.

Durante todo este tiempo, EysaMobile ha sido totalmente gratuita para ti, pero ha llegado un momento en que para poder seguir prestando un servicio de calidad, afrontar los costes de operación y seguir mejorando la aplicación, necesitamos repercutir dichos costes. Ten en cuenta que detrás de EysaMobile trabaja un equipo de más de 20 ilusionados profesionales en Atención al Cliente, desarrollo informático, gestión de proyectos… Todo eso por no mencionar todos los gastos bancarios y de seguridad.
Es importante que entiendas que con este pequeño aporte, haces posible que podamos seguir desarrollando el sistema para mejorar el servicio con diferentes funcionalidades. Entre ellas, nos gustaría adelantarte una con la cual podrás recargar saldo de forma promocionada, y por tanto ¡cubrir completamente gratis la comisión de gestión que nos vemos obligados a trasladarte!

La implantación del nuevo servicio se va a realizar de manera gradual y por ciudades. Para saber si en tu ciudad hemos comenzado a cobrar solo tendrás que fijarte en si en lugar de “Total” dice “Subtotal”. Así de sencillo.

Confiamos en que seguirás utilizando EysaMobile dado lo cómodo que es en comparación al parquímetro. ¿No es un alivio poder aparcar desde el móvil?

(Pregunta final és pròpia del millor guionista sarcàstic del planeta)

El dia en que tot va començar a canviar

Posted on Updated on

La Lleida post 24M serà, definitivament, una Lleida diferent. De fet, la Lleida d’abans d’aquestes eleccions, ja era, malgrat les aparences, del tot diferent. Alguns no se’n van adonar, però el carrer, i també les xarxes socials, ens parlaven d’aquest canvi amb una claredat diàfana, la claredat de tantes veus juntes dient prou. Prou de que els que han de vetllar pel bé comú no ho facin. Prou del mantra de totes les sobretaules “tot està fet una merda. No hi ha res a fer. Tots són iguals”. Prou. Les coses comencen a canviar avui, el dia en que la gent, aquí i a tants indrets, hem decidit agafar les regnes.

Festa Comú 5

Les enquestes, fos pel que fos, ens explicaven una configuració de la Paeria que poc té a veure amb el que la realitat ha dit. Però el d’avui no és dia per a retrets sobre el passat, sinó per a esperances sobre un futur que ja ha començat a ser present. És un dia carregat d’agraïment i de reconeixement a tanta gent que ha fet això possible, a tanta gent admirable, capaç de passar fred en ple hivern per arribar a les 2.000 adhesions, i no tenir vida fora del Comú per assolir després l’imperatiu de 1.500 signatures.

Comu de Lleida acte final de campanya 1

Se’ns gira feina. Feina de la bona, convençut que la sabrem fer amb tota la humilitat del món, i sense ni un bri d’arrogància. Treballarem pel que sempre ens ha semblat una evidència: els màxims beneficiaris de les polítiques de la Paeria han de ser les persones, en especial les que més ho necessiten. I sabem que això no agradarà als que, fins ara, ocupaven aquest espai de màxims beneficiaris, en connivència amb majories absolutes que havien perdut el nord. Però de qui desitgem ‘rebre’, sobretot (aquesta frase, ho sé, ha quedat un pèl massoca) és del carrer. Que la gent ens critiqui quan no ho fem bé seria l’evidència que hem deixat de creure que algú ens arreglarà la vida per passar a portar les regnes de les institucions entre totes i tots. Més que gent que confiï acríticament amb el Comú, prefereixo gent que aporti, remogui i, si cal, critiqui. Des de la participació, des de prendre part d’aquesta nova manera de fer que hem posat en marxa. Ja l’hem cagat prou confiant cegament en altres com per no tolerar ara que se’ns fiscalitzi i se’ns toqui el crostó quan convingui. Sentiu-vos convidats a participar, des d’aquest dimecres mateix.

Acabo el retorn al meu blog (curiosament des de la denuncia dels radars el tenia aparcat, víctima de la bogeria Comú) amb el meu principal motiu per haver-me sotmès a aquesta mena de segrest comú durant tants mesos. Els meus fills. Esmorzant aquest matí preguntaven qui eren aquest Carlos i aquest Sergi que serien regidors. “Ah, els pares del Pol i el Jan, i de la Gina i el Pol”. Hem passat tantes hores de reunions, parades i assemblees que ells també s’han fet col·legues dins el Comú. I us asseguro que les converses de política amb el Teo (6) i l’Emma (7) ens ajuden a crèixer (als grans). Mirant-los a ells, ahir vaig trobar més sentit que mai a una jornada electoral.

Emma i Teo votant 24M

Des de l’emoció ja poc continguda, gràcies a tothom qui ho ha fet possible. Volíem poder mirar als ulls als nostres fills, dir-los “ho vam intentar”. Ara comencem a veure que els podem dir “hem començat a aconseguir-ho”.