amistat

La segona part del partit, 24 anys després

Posted on Updated on

L’últim partit que vam jugar plegats devia ser cap al juny de l’any 88. En aquell pati generós que, melancòlic que és un, encara m’apareix sovint en somnis, sempre fantàstics, sempre acompanyats, segur, d’un somriure amb la babeta regalimant galta avall. Com les dos mantes a l’hivern, aquests viatges en el record m’abriguen de sensacions de felicitat remotes, d’una època on les preocupacions eren unes altres. D’un temps en que ni sabíem ben bé que era una hipoteca.

Han passat 24 anys (es diu ràpid…) d’aquella darrera trobada al voltant d’una pilota al pati de l’Espiga, en una pista on, com per art de màgia, es podien solapar 5 partits alhora sense que això ens preocupés pas massa. Potser perquè érem els grans.

S’acabava vuitè i els camins, coses de la vida, es separaven. Per tornar a convergir, ni que fos una estona màgica, uns anys després en aquells soparets orquestrats pels més entregats a la causa dels retrobaments. Gent soferta, herois del retrobament mai prou reconeguts, però imprescindibles. Personatges capaços de reclutar per terra, mar i Facebook els 60 de la nostra quinta. Que, amb uns quilets i alguna arruga de més, ens retrobàvem, molt de tant en tant, per dir-nos que fèiem la mateixa cara i preguntar-nos si estàvem casats o si teníem fills. Mentre miràvem de reüll si les que ens molaven cinc lustres enrera, encara estaven igual de bon veure. I a mesura que anàvem enderrocant els murs que el temps imposa entre les persones, ens deixàvem anar. I, amb l’ajut inestimable del vi, recordàvem fins a la sacietat les mil i una anècdotes, contades infinits cops, que vam viure en aquells grans anys de les nostres vides.

Va ser en un d’aquests sopars, segurament gin tònic en mà, que algú va proposar de fer un equip de futbol 7. I aquí ens teniu.

24 anys després, tornem a ser equip mig d'espigolaires mig de gran gent d'altres llocs
24 anys després, tornem a ser equip mig d’espigolaires mig de gran gent d’altres llocs

Després d’una pretemporada on s’ha fet dolorosament evident que la perllongada separació ha malmès despietadament el nostre futbol d’equip, ahir vam debutar a la lliga en un puzzle d’equip on també hi ha peces que no venen de l’Espiga. Els somriures de la foto no tindrien res a envejar dels que devíem fer dos dècades i mitja enrere. Els llampecs de ponent (en això de posar noms també hem perdut en aquests 25 anys…) vam començar el torneig amb un 1 a 0 en contra davant el Pardinyes.

És clar que, vist el que hem aconseguit, potser seria una estupidesa parlar de derrota.

Anuncis