lleida

L’empresa del parquímetre, vol posar a prova la paciència de la gent de Lleida?

Posted on Updated on

[ACTUALITZACIÓ 19:08] Finalment, resulta que el mail de @Eysa_Parking notificant que l’app parquímetre serà de pagament és un error, com s’explica des del Comú: owl.li/OrTYJ

Podria ser un acudit que et facin pagar per una app per utilitzar el parquímetre. Però sospito que no és cap acudit pel que diu el mail que acabo de rebre de la concessionària del servei, Eysa. Es veu que ja han passat les eleccions.

Paguem impost de circulació, paguem parquímetre i ara volen que paguem també la aplicació de mòbil que fem servir per pagar el parquímetre. Per reblar el clau, en un homenatge a la transparència, no ens diuen quant costarà aquest servei, que l’equip de govern del PSC presentava a bombo i plateret fa un any i escaig. Amb les privatitzacions, tots hi guanyem… bé, potser més uns que d’altres.

M’abstinc de posar-hi adjectius.

eysa

Diu el mail de Eysa:

Estimado usuario,

Este mes EysaMobile cumple más de 540 días en operación. Ha sido un largo camino, y durante todo este tiempo el servicio ha crecido y madurado hasta convertirse en el sistema más robusto y fiable del mercado. EysaMobile nació con la palabra innovación en su ADN y por ello estamos obligados a seguir ofreciendo el sistema más innovador y vanguardista del mercado. Si no, no seríamos EysaMobile.

Durante todo este tiempo, EysaMobile ha sido totalmente gratuita para ti, pero ha llegado un momento en que para poder seguir prestando un servicio de calidad, afrontar los costes de operación y seguir mejorando la aplicación, necesitamos repercutir dichos costes. Ten en cuenta que detrás de EysaMobile trabaja un equipo de más de 20 ilusionados profesionales en Atención al Cliente, desarrollo informático, gestión de proyectos… Todo eso por no mencionar todos los gastos bancarios y de seguridad.
Es importante que entiendas que con este pequeño aporte, haces posible que podamos seguir desarrollando el sistema para mejorar el servicio con diferentes funcionalidades. Entre ellas, nos gustaría adelantarte una con la cual podrás recargar saldo de forma promocionada, y por tanto ¡cubrir completamente gratis la comisión de gestión que nos vemos obligados a trasladarte!

La implantación del nuevo servicio se va a realizar de manera gradual y por ciudades. Para saber si en tu ciudad hemos comenzado a cobrar solo tendrás que fijarte en si en lugar de “Total” dice “Subtotal”. Así de sencillo.

Confiamos en que seguirás utilizando EysaMobile dado lo cómodo que es en comparación al parquímetro. ¿No es un alivio poder aparcar desde el móvil?

(Pregunta final és pròpia del millor guionista sarcàstic del planeta)

El dia en que tot va començar a canviar

Posted on Updated on

La Lleida post 24M serà, definitivament, una Lleida diferent. De fet, la Lleida d’abans d’aquestes eleccions, ja era, malgrat les aparences, del tot diferent. Alguns no se’n van adonar, però el carrer, i també les xarxes socials, ens parlaven d’aquest canvi amb una claredat diàfana, la claredat de tantes veus juntes dient prou. Prou de que els que han de vetllar pel bé comú no ho facin. Prou del mantra de totes les sobretaules “tot està fet una merda. No hi ha res a fer. Tots són iguals”. Prou. Les coses comencen a canviar avui, el dia en que la gent, aquí i a tants indrets, hem decidit agafar les regnes.

Festa Comú 5

Les enquestes, fos pel que fos, ens explicaven una configuració de la Paeria que poc té a veure amb el que la realitat ha dit. Però el d’avui no és dia per a retrets sobre el passat, sinó per a esperances sobre un futur que ja ha començat a ser present. És un dia carregat d’agraïment i de reconeixement a tanta gent que ha fet això possible, a tanta gent admirable, capaç de passar fred en ple hivern per arribar a les 2.000 adhesions, i no tenir vida fora del Comú per assolir després l’imperatiu de 1.500 signatures.

Comu de Lleida acte final de campanya 1

Se’ns gira feina. Feina de la bona, convençut que la sabrem fer amb tota la humilitat del món, i sense ni un bri d’arrogància. Treballarem pel que sempre ens ha semblat una evidència: els màxims beneficiaris de les polítiques de la Paeria han de ser les persones, en especial les que més ho necessiten. I sabem que això no agradarà als que, fins ara, ocupaven aquest espai de màxims beneficiaris, en connivència amb majories absolutes que havien perdut el nord. Però de qui desitgem ‘rebre’, sobretot (aquesta frase, ho sé, ha quedat un pèl massoca) és del carrer. Que la gent ens critiqui quan no ho fem bé seria l’evidència que hem deixat de creure que algú ens arreglarà la vida per passar a portar les regnes de les institucions entre totes i tots. Més que gent que confiï acríticament amb el Comú, prefereixo gent que aporti, remogui i, si cal, critiqui. Des de la participació, des de prendre part d’aquesta nova manera de fer que hem posat en marxa. Ja l’hem cagat prou confiant cegament en altres com per no tolerar ara que se’ns fiscalitzi i se’ns toqui el crostó quan convingui. Sentiu-vos convidats a participar, des d’aquest dimecres mateix.

Acabo el retorn al meu blog (curiosament des de la denuncia dels radars el tenia aparcat, víctima de la bogeria Comú) amb el meu principal motiu per haver-me sotmès a aquesta mena de segrest comú durant tants mesos. Els meus fills. Esmorzant aquest matí preguntaven qui eren aquest Carlos i aquest Sergi que serien regidors. “Ah, els pares del Pol i el Jan, i de la Gina i el Pol”. Hem passat tantes hores de reunions, parades i assemblees que ells també s’han fet col·legues dins el Comú. I us asseguro que les converses de política amb el Teo (6) i l’Emma (7) ens ajuden a crèixer (als grans). Mirant-los a ells, ahir vaig trobar més sentit que mai a una jornada electoral.

Emma i Teo votant 24M

Des de l’emoció ja poc continguda, gràcies a tothom qui ho ha fet possible. Volíem poder mirar als ulls als nostres fills, dir-los “ho vam intentar”. Ara comencem a veure que els podem dir “hem començat a aconseguir-ho”.

La segona part del partit, 24 anys després

Posted on Updated on

L’últim partit que vam jugar plegats devia ser cap al juny de l’any 88. En aquell pati generós que, melancòlic que és un, encara m’apareix sovint en somnis, sempre fantàstics, sempre acompanyats, segur, d’un somriure amb la babeta regalimant galta avall. Com les dos mantes a l’hivern, aquests viatges en el record m’abriguen de sensacions de felicitat remotes, d’una època on les preocupacions eren unes altres. D’un temps en que ni sabíem ben bé que era una hipoteca.

Han passat 24 anys (es diu ràpid…) d’aquella darrera trobada al voltant d’una pilota al pati de l’Espiga, en una pista on, com per art de màgia, es podien solapar 5 partits alhora sense que això ens preocupés pas massa. Potser perquè érem els grans.

S’acabava vuitè i els camins, coses de la vida, es separaven. Per tornar a convergir, ni que fos una estona màgica, uns anys després en aquells soparets orquestrats pels més entregats a la causa dels retrobaments. Gent soferta, herois del retrobament mai prou reconeguts, però imprescindibles. Personatges capaços de reclutar per terra, mar i Facebook els 60 de la nostra quinta. Que, amb uns quilets i alguna arruga de més, ens retrobàvem, molt de tant en tant, per dir-nos que fèiem la mateixa cara i preguntar-nos si estàvem casats o si teníem fills. Mentre miràvem de reüll si les que ens molaven cinc lustres enrera, encara estaven igual de bon veure. I a mesura que anàvem enderrocant els murs que el temps imposa entre les persones, ens deixàvem anar. I, amb l’ajut inestimable del vi, recordàvem fins a la sacietat les mil i una anècdotes, contades infinits cops, que vam viure en aquells grans anys de les nostres vides.

Va ser en un d’aquests sopars, segurament gin tònic en mà, que algú va proposar de fer un equip de futbol 7. I aquí ens teniu.

24 anys després, tornem a ser equip mig d'espigolaires mig de gran gent d'altres llocs
24 anys després, tornem a ser equip mig d’espigolaires mig de gran gent d’altres llocs

Després d’una pretemporada on s’ha fet dolorosament evident que la perllongada separació ha malmès despietadament el nostre futbol d’equip, ahir vam debutar a la lliga en un puzzle d’equip on també hi ha peces que no venen de l’Espiga. Els somriures de la foto no tindrien res a envejar dels que devíem fer dos dècades i mitja enrere. Els llampecs de ponent (en això de posar noms també hem perdut en aquests 25 anys…) vam començar el torneig amb un 1 a 0 en contra davant el Pardinyes.

És clar que, vist el que hem aconseguit, potser seria una estupidesa parlar de derrota.

Sra Mestres: fuig d’estudi amb el tema dels Radars

Posted on

Si l’administració anés tant ràpid a atendre la ciutadania com a respondre les cartes al director que els critiquen, tot aniria millor. Diumenge van publicar la meua carta a Segre, dilluns resposta de la regidora Sara Mestres a Segre (la teniu aquí sota) i avui a La Mañana. Us adjunto la resposta de Mestres i després la que jo mateix li acabo d’enviar. Deu ser que no em sé estar callat.

Mestres respon carta radars Segre

Sra. Sara Mestres,

Entenc que li resulta complicat argumentar a ulls d’una ciutadania cada cop més desperta que la Paeria aprovi que una empresa privada com Arnó-SICE s’embutxaqui 700.000 euros cada any gràcies als radars i semàfors vermells. Però intenti no tractar a la gent de Lleida com si fóssim il·lusos perquè crec que no ho som del tot. De veritat creu que no me n’alegro de que baixi la sinistralitat? Creu que hi ha algú que no se n’alegri d’això? En quin món viu, senyora Mestres?

El que se sotmet a debat no és si ens alegra o no que hi hagi menys morts als carrers de Lleida sinó per quin motiu el seu govern permet que la gestió de radars i semàfors vermells reporti aquests beneficis abismals a una empresa privada en temps on les necessitats d’atenció social, també a Lleida, són més que evidents.

Celebro que els recursos que obtingui la Paeria via radars i semàfors vermells es dediquin a millores de seguretat en el trànsit, però lamento que en el repartiment del pastís hagin permès que Arnó-SICE s’emporti més de 50.000 euros mensuals que no revertiran en millores per als lleidatans. Càlcul, per cert, que surt de les poques dades que vostès han aportat i de les que la premsa local ha publicat fent la seua feina. En tot cas, la convido a que faci públiques les dades de recaptació real en radars i semàfors vermells avui mateix, una pràctica molt saludable de cara a tenir satisfets aquells que tenim la consagrada mania de voler saber a què es dedica fins al darrer cèntim dels diners públics.

I, de passada, ja que no ho respon a la seua carta, també podrien informar de si és cert que no han retirat ni un punt del carnet en més de set mesos de radars i per què. Així podrien esvair sospites dels malpensats que puguin interpretar que la mesura és electoral i vol evitar que la gent s’empipi més del compte a mig any de les eleccions.

Atentament

@osistere

Oscar Sisteré i Saureu

Els radars retraten el govern de la Paeria

Posted on Updated on

Els radars retraten el govern de la Paeria

Com a ciutadà preocupat per l’alta sinistralitat a Lleida, sóc un defensor convençut del compliment de les normes de trànsit i accepto que se sancioni de manera proporcional a la malifeta aquelles persones que no respecten aquest marc normatiu compartit. Fet aquest apunt, i sense entrar a valorar un afany recaptatori que em sembla evident, he de dir que em sembla grotesc que en set mesos de semàfors amb càmera i tres de radars fixos, les més de 11.000 multes imposades als conductors hagin reportat uns 370.000 euros a la UTE Arnó-SICE, que s’emporta el 31,5% de la recaptació. I això que l’estimació l’he fet considerant que les persones denunciades paguen tan sols 100 euros de mitjana, que és el cost de la denúncia més baixa i comptant que es paga voluntàriament dins del termini.

 

Imatge de Circula Seguro a Flickr
Imatge de Circula Seguro a Flickr

 

Revisant l’informe tècnic per a l’adjudicació del servei, resulta que el que han recaptat en multes en poc més de mig any (segons les dades publicades als mitjans de comunicació 9000 multes en semàfors amb càmera i 2700 en tres mesos de radars fixos) ja permet a Arnó-SICE amortitzar els 371.601,47 euros d’inversió inicial (no només en radars i semàfors vermells, sinó en la resta d’elements com control d’accessos, càmeres i semàfors).

 

 

Inversió inicial UTE Arnó - SICE
Inversió inicial UTE Arnó – SICE

 

Un autèntic caramelet del senyor Ros en una època on, malgrat l’escassedat d’obra pública, l’alcalde ha sabut conservar “amistats” empresarials que durant tants anys al poder el PSC s’ha anat forjant. Veient el deute que acumula el nostre consistori i observant les necessitats socials creixents, en molts casos gens ben cobertes, em pregunto per quin motiu l’equip de govern fa aquest enorme regal a una empresa. Si es manté el ritme de 30 multes per dia en radars i 30 més en semàfors vermells, Arnó-SICE ingressarà cada any 689.000 euros.

Aquest regal a una empresa privada va acompanyat d’altres dubtes que afecten els ciutadans. Problemes per saber quins radars estaven actius i per poder consultar les fotos de les infraccions. I sorpresa de molts conductors que argumenten haver estat multats passant el semàfor en taronja. Malgrat que ja hi ha sentències que han anul·lat multes per considerar gens fiable el sistema de semàfors amb foto, la Paeria no mou un dit. S’afanyen, en canvi, a cobrar les multes, una pressa per ingressar que contrasta amb la calma total que mantenen en la retirada de punts: ni un sol punt retirat en 7 mesos. Les excuses poc creïbles que posa la Paeria no amaguen el que apunten alguns juristes: la no retirada de punts pot obeir a motius polítics, per evitar “malestar entre els veïns” a 7 mesos d’unes municipals. Uns comicis on també estan convocats a votar els milers de lleidatans que ja s’han hagut de rascar la butxaca per pagar multes dels nous radars, amb aportació obligada d’un terç a Arnó-SICE.

Història de l’antiavalot que vivia maquillat

Posted on

Si la Paeria fes un Multireferèndum per preguntar en què vol que es gasti diners l’ajuntament en temps de crisi? és improbable que guanyés l’opció “en una unitat d’antiavalots que, en gairebé dos anys, no faci res”. Potser per això no pregunten i, quan se’ls veu el llautó, maquillen el tema intentant tapar un nyap evident.

Amb l’opacitat marca de la casa, la Paeria va crear al 2012 un grup antiavalots, segons Segre integrat per 18 agents. Uns agents de la Urbana que, segons la Paeria, es van presentar voluntaris i van fer una formació específica de seguretat ciutadana en un curs d’ordre públic de la policia nacional.
La regidora de seguretat ciutadana de la Paeria, Sara Mestres, es vanagloria que la formació no va comportar ni un euro de despesa. Ni en dietes o quilometratge, assegura. A diferència del que hagués suposat fer-lo -diu- amb els Mossos d’Esquadra, que, segons hem constatat, obligaven l’administració local a passar per caixa: “Ens l’havia ofert previ pagament de 402 euros per agent”. Mestres es mostra molt menys explícita quan se li pregunta pel cost dels uniformes: “Ha estat amb càrrec a la partida centralitzada de l’Ajuntament”, es limita a dir sense revelar la xifra. 
Una pràctica, la de mantindre una opacitat total amb en els números, que comença a ser marca de la casa.

Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi
Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi

Membres del cos de la Urbana i de Mossos d’Esquadra han corroborat que es va dotar aquests agents de la policia local amb l’equipament corresponent (casc, escut, canyelleres, colzeres, defensa, armilla) amb un cost que aquestes fonts xifren en uns 19.200 euros en total: 1.200 euros per cadascun dels 16 agents que, finalment, sembla que integraran aquesta unitat.

Fonts de la Urbana preveuen que la Paeria presenti properament aquesta unitat, que, pel que hem pogut saber, podria no ser de voluntaris sinó permanent, amb dos grups de 8 integrants cadascun. Una unitat que tot indica que s’activarà ara, després de romandre aturada des que Àngel Ros la va concebre fa gairebé dos anys.

Just després que a Lleida es produïssin esdeveniments com el desallotjament violent al maig de 2011 de desenes d’activistes que havien acampat a la Plaça Ricard Viñes o les Mega-Batudes policials al casc antic de Lleida l’agost d’aquell mateix any, quan arriben molts temporers a la ciutat.

Maquillatge per aquí, i eufemisme per allà i, voilà! Aquí tenim la UPO

Potser perquè un ajuntament “socialista”, a més de no tenir competències en aquest àmbit, no pot vendre la creació d’una unitat antiavalots en plena crisi, la Paeria s’ha esforçat a maquillar les finalitats d’un grup que, segons diverses fonts consultades, en el seu moment va ser creat en un rampell de l’equip de govern del PSC perquè la ciutat tingués tots els instruments possibles per reprimir la reivindicació social creixent, sobretot en un indret tan abandonat per les administracions com el casc antic.

L’operació de maquillatge va començar per dotar-lo d’un nom més amable: Unitat Polivalent Operativa (UPO), una definició que no coincideix amb la que se’n fa al web (no oficial) www.guardiaurbanalleida.net, on es refereixen a una “unitat de Seguretat Ciutadana de la GU de Lleida, per a realitzar servei específic de vigilància i seguretat ciutadana en casos excepcionals”.

L’operació de cosmètica va seguir amb l’ocultació de part de la missió que persegueix, mitjançant l’eliminació de la paraula antiavalots. El resultat d’aquest massatge descriptiu el teniu complet a tuderechoasaber.es, on Mestres, en un intent de resposta poc reeixit a una petició ciutadana, parla d’una UPO “preparada per afrontar qualsevol operatiu i respondre davant d’una emergència, en la qual sigui necessària l’actuació d’un equip de treball, que sàpiguen treballar de forma coordinada i afrontar situacions de catàstrofes, com ara inundacions, grans incendis, esfondraments d’edificis i d’altres de naturalesa semblant”.
Com per art de màgia, una unitat formada en un curs de seguretat ciutadana titulat de forma ben explícita ‘Curs sobre primeres intervencions en ordre públic‘ passa a ser, segons la regidora, un equip per actuar “davant de qualsevol catàstrofe”. Qui sap si la Paeria es guarda una carta de possibles usos menys amables en la frase “…per poder donar resposta a la execució de qualsevol acte de la nostra administració dintre de l’exercici de la seva potestat exclusiva”.

Davant l’allau de preguntes, silenci clamorós

Tuit Sara Mestres antiavalots

Convé aclarir que la resposta de la Paeria va arribar després d’un reguitzell de peticions d’informació a les xarxes socials. Fins a 30 vegades va preguntar el col·lectiu ciutadà @alliolilleida via Twitter la despesa de la unitat antiavalots.
El mutisme de ses senyories es va trencar només 3 cops.

La primera, quan Sara Mestres responia en una piulada:

Qui ets? Tens personalitat jurídica? Tens noms i cognoms? Al conseller Saura també li vas demanar?”

La segona en un tuit tot creativitat en què la regidora Montse Mínguez assegurava:

La Paeria no té cos antiavalots, si no hi ha cos no hi ha cost”
.

Twit Montse Minguez cos antiavalots

Àngel Ros, com sol fer en les qüestions espinoses, se’n va mantenir al marge. Fins que, el 29è cop que se’l va interpel·lar, va intervenir en una conversa 2.0 per respondre a la pregunta de si Lleida tenia unitat antiavalots amb 4 paraules reveladores:

Qui ho creu això?

Twits antiavalots Ros

La falta de transparència de l’equip de govern a la Paeria dificulta tenir dades i xifres de despesa concretes d’aquesta unitat de la Urbana i de tants altres afers públics. Els fets, però, demostren que existeix una unitat específica de la guardia urbana creada i equipada per actuar com a força antiavalots, que l’ajuntament ha intentat ocultar aquesta informació, que quan ha donat explicacions aquestes han estat parcials i equívoques i que tot el procediment de creació ha estat estrany, tèrbol i opac.
Un governant que amaga les seues accions, o bé se n’avergonyeix o bé creu que la ciutat i els diners que gestiona són seus i no n’ha de donar explicacions.

Però, davant les portes tancades, la ciutadania s’organitza, i aquells que en el nostre govern municipal s’amaguen en l’opacitat s’han d’enfrontar al que per a ells ha de ser una molt mala notícia: ha nascut a Lleida l’Observatori Ciutadà Municipal. Segur que en sentireu parlar.

Oscar Sisteré i Saureu, @osistere 
Periodista membre de Grup Barnils Ponent

(Amb la col·laboració de diversos membres de la Urbana i els Mossos amb vocació de servei públic)

Podeu compartir tant com vulgueu. 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Com aigualir el Multireferèndum

Posted on Updated on

A Ros el deu desesperar la participació ciutadana. Només així s’entén que en les darreres hores hagi obsequiat la ciuitadania de Lleida amb dos mesures impròpies d’un govern que es vulgui titllar de progressista. El primer pas va ser denegar el permís per posar una quinzena de taules de votació a Lleida que tenien per objectiu demanar l’opinió de ciutadans com vostè en diferents temes, entre els quals si volem que el servei d’abastament d’aigua sigui gestionat directament per l’Ajuntament. L’equip de govern del PSC, excedint les seues atribucions i, a diferència de molts altres ajuntaments, fent una lectura extremadament rigorosa de la resolució de la JEC, va creure’s legitimat a prohibir una consulta ciutadana. multireferendum Per reblar el clau, hores després els diaris de Lleida ens anunciaven que la generositat de l’empresa Aigües de Lleida havia permès crear un ‘Fons social de solidaritat’ per subvencionar la factura de l’aigua a famílies ‘pobres’. A aquesta operació per intentar aigualir el Multireferèndum, sr. Ros, només li falla un detall: de veritat creu que la població és tan immadura com per no ser conscient del que aquesta administració presumptament socialista està perpetrant amb mesures com aquestes? Amb afecte, i esperant l’habitual carta de resposta (que en això si que no esmercem recursos) s’acomiada cordialment.

Un ciutadà amant de la participació

On pots votar diumenge 25 de maig?
Muntem 17 taules:

Rambla Ferran, Rambla de Pardinyes
Cap – Pont (Dra. Castells- Av Garrigues), Balàfia
Centre Històric- Ereta, Escorxador
Joc de la Bola, Plaça del Treball
Aplec del Caragol, Camp d’Esports
Av. Catalunya-Rambla Aragó, Xalets Humbert Torres 

Nosaltres no tenim por
Diumenge, tots a taula!

Sense pressupost per a la pobresa més degradant

Posted on Updated on

Es coneix popularment com “Alberg”, però les entitats, en pro de la dignificació del terme, prefereixen anomenar-lo “recurs residencial”. L’abril de 2011 la Paeria anunciava, en boca de la regidora Maria Rosa Ball, la creació d’un consorci al costat del Bisbat, Cáritas i la Fundació Arrels-St Ignasi per treballar en xarxa cap a la reinserció social de les persones sense llar amb un nou recurs residencial digne que permetés la feina de les entitats.

Ball assegurava que, a mig termini, es construiria aquest nou recurs residencial, una infraestructura dotada amb una partida pressupostària de 600.000 euros per reformar l’antic Seminari Diocesà de la ciutat, ofert pel Bisbat per acollir el nou ‘Alberg’.

L’alegria de les entitats va tenir curta durada, ja que la Paeria es va fer enrera.“El pressupost de 600.000 euros no es va poder tenir. I vàrem seguir i seguim atenent els sense sostre a l’Hostal Àlex i a l’Alberg” (on actualment s’hi ubica el menjador social) argumenta la regidora de Benestar Social a Lleida, Montse Mínguez. La Paeria, on al 2012 acabava d’aterrar Josep Presseguer com a regidor de Benestar Social i Ocupació, va fer-se enrere d’aquesta inversió social sense cap altra explicació.

Halit Kurtulmus, Turquia
Imatge d’Humoràlia 2011 (Halit Kurtulmus, Turquia – Tots els drets reservats)

El canvi de plans de l’ajuntament trastoca la feina en xarxa que Arrels, el Bisbat i Càritas havien començat a forjar. “Cal primer l’equipament físic que és l’eix essencial perquè un bon treball conjunt sigui possible. L’allotjament actual de les persones en situació de sense llar (a la pensió Álex i a altres pensions i pisos) és millor que fa cinc anys però no és pas com a Arrels voldríem. No volem actuar com a consorci fins que estigui assegurada la peça clau que és l’allotjament” argumenta la directora de la Fundació Arrels-Sant Ignasi, Natàlia Méndez, que valora com a “ben feta” la tasca dels tècnics socials de l’ajuntament el darrer any, tant a la Pensió Álex, com en el treball de carrer. “Però queda molt espai per recórrer, com per exemple facilitar més l’empadronament i l’accés a medicació gratuïta per tothom” afegeix Méndez.

Les entitats del Consorci consideren un error que la Paeria eliminés del tot la partida dedicada al recurs residencial. “En lloc de deixar-la a zero, es podria haver optat per retallar només una part” opina el director a Lleida de Cáritas, Ramón Baró, qui creu primordial que Lleida disposi d’aquesta nova infraestructura perquè es pugui desenvolupar tot el treball en xarxa. En aquest punt, total coincidència amb la Fundació Arrels-St Ignasi, des d’on expliquen: “Les entitats vam aturar el procés perquè no ens creiem una dinàmica de treball en xarxa d’un projecte educatiu si no hi ha la infraestructura que ho ha de fer possible”.

L’aturada sobtada del nou alberg sembra el descontentament de les entitats amb l’administració local, i deixa molt tocada la tasca conjunta que des del Consorci s’havia aconseguit endegar, passant a una situació d’standby, a petició de les entitats. Cáritas considera que “Es podrien fer processos continus i complets, però l’ajuntament es cenyeix al que els obliga la llei: dormir i alimentar”. Baró també aclareix: “Volem atendre el nivell de pobresa més degradant, no pas criminalitzar cap administració”.

Una casa a Sant Sebastià

La Paeria manté l’aposta per subcontractar la Pensió Álex per acollir persones sense sostre i deixa una única porta oberta per a la possible construcció del nou alberg: “Villa Torregrossa”. Es tracta d’una finca deixada en herència per a beneficència fa més d’una dècada per una Lleidatana a Sant Sebastià, taxada en 950.000€ i que ha de sortir a subhasta pública de forma imminent. “Sap greu que el recurs residencial depengui del mercat immobiliari ja que pensem que hauria de dependre d’una acció política” valora Ramón Baró, qui es pregunta també sobre si la Paeria es marca algun límit temporal “L’ajuntament esperarà sempre? Això no seria ètic i pensem que caldria establir un termini raonable [per vendre Villa Torregrossa]”. Davant la incertesa de trobar comprador per a la finca donostiarra en un moment com l’actual, el director de Cáritas a Lleida aposta per “explorar altres vies i no vincular-ho tot a aquesta herència”. Des de la Paeria, Montse Mínguez no parla de terminis i assegura que si no es ven el xalet “Es buscaran recursos d’altres fonts d’inversió. I mentre, s’atendrà les persones en els llocs actuals”.

Una possible alternativa

Les entitats esperen a endegar tota la tasca en xarxa quan es disposi de nou alberg, i aquest només serà realitat si es ven una casa taxada en prop d’un milió d’euros. En aquest escenari d’estancament, i segons diverses fonts eclesials, una parròquia de Lleida, la del Carme, impulsa una alternativa per disposar a curt termini del recurs residencial. Fonts consultades apunten que consistiria en trobar, des d’una nova fundació, una fórmula per adquirir l’Hotel Segrià (tancat des de 2012) i que, segons aquestes fonts, estaria taxat en 700.000 euros. Aquesta infraestructura, amb una cinquantena d’habitacions, entraria en pugna amb la pensió Álex per guanyar un futur concurs públic per l’allotjament de persones sense sostre que es podria fer properament.

Malgrat la paràlisi actual, la Paeria fa una gran valoració del treball en xarxa aconseguit “perquè esdevé un mecanisme excel·lent per l’optimització de recursos i l’aprofitament de les línies de treball i d’informació” segons Mínguez. Des de les entitats, Ramon Baró subratlla que l’aturada sine die de l’Alberg afecta la dignitat d’uns pocs que estan en situació molt greu. “En 7 o 8 anys de la crisi més llarga dels darrers temps haurem fet poca cosa en aquest tema, quan hauríem pogut millorar la qualitat de l’atenció a aquestes persones”. Com recorda la Xarxa d’Entitats Cristianes d’Acció Caritativa i Social, una de les principals plataformes de treball en pobresa i exclusió social, “l’obligació de fer front a les necessitats és de les administracions. Les nostres entitats hi podem participar si rebem el finançament i suport adequats”.

Oscar Sisteré Saureu (membre de Grup Barnils a ponent)

Imatge d’Humoràlia 2011 (Halit Kurtulmus, Turquia – Tots els drets reservats)

Allioli Lleida obre les portes de l’ajuntament penjant el #PlePaeria a Youtube

Posted on

Potser afectats pel sol Lleidatà del mes d’agost, un bon dia uns quants habitants d’aquesta ciutat vam posar sobre la taula una pregunta: per què no retransmetem els plens de la Paeria per Internet? Dit i fet.

Vam començar a explorar les possibilitats tècniques, per un costat, i la normativa per un altre, i a finals de setembre entràvem una instància notificant a la Paeria que, amb l’objectiu de fomentar la transparència i la participació social en l’acció política en pro de la cohesió social i la lluita contra la desafecció, i per tal d’apropar la vida política a la societat, iniciaríem la retransmissió en directe dels plens municipals de l’ajuntament de Lleida per Internet, alhora que obriríem nous canals de participació online (Twitter, Facebook,…) per a totes aquelles persones que volguessin expressar la seva opinió.

Allioli Lleida
Dos portàtils, una webcam i una càmera són l’equipament que utilitzem als plens

Primer #PlePaeria en directe per Internet

No ens vam trobar obstacles i, dies després, realitzàvem la primera transmissió en streaming d’un Ple de la Paeria, on, malgrat els problemes tècnics (en bona part derivats de l’obsoleta xarxa que hi ha en aquella zona) més de 300 persones van veure alguna part del Ple per Internet. Vam obtenir cert ressò mediàtic, i l’alcalde va donar la benvinguda a les retransmissions, una iniciativa que algunes forces polítiques havien demanat però que mai havia prosperat des de la pròpia estructura de la Paeria. La ciutadania era qui ho posava en marxa de forma voluntària. Amb perplexitat escoltàvem el missatge de l’alcalde en el primer ple online, on Àngel Ros argumentava que ja no calia que la Paeria invertís en retransmetre els plens perquè ho feia (gratis) el teixit civil. Sense comptar el nostre temps, pensem que pot ser convenient posar sobre la taula que Allioli Lleida s’autofinança. Fem servir els nostres portàtils i la xarxa de persones que ens donen suport ens faciliten la feina deixant-nos, per exemple, una càmera de vídeo i una webcam per fer la feina. Sense comptar el nostre temps, la única inversió ha estat en un cable d’àudio que va rondar els 10 euros. Ho exposem per si l’alcalde vol prendre nota que amb pocs diners i molta voluntat es poden fer moltes coses.

Allioli Lleida 5
El col·lectiu ciutadà Allioli Lleida s’autofinança.

Per què es tanca la Paeria a les noves tecnologies?

Si és real l’aposta de la Paeria per les TIC, resulta difícil d’entendre com, al 2013 i en plena efervescència de les noves tecnologies de la comunicació, l’Ajuntament de Lleida encara no ofereix a la ciutadania la retransmissió online del que es parla i s’acorda en el màxim òrgan de decisió que tenim: el Ple Municipal. Altres mesures, com traslladar el Ple a l’horari de tarda, o que la mateixa Paeria s’interessés per penjar-lo en vídeo a Internet, podrien ser positives per facilitar-ne el seguiment a la ciutadania.

Des d’aquell primer ple online al setembre fins ara, hem optat per aparcar l’streaming en directe, ja que generava moltes dificultats i no tenia la qualitat suficient. I hem invertit temps i energies en tenir una gravació íntegra de cada ple amb qualitat de vídeo i àudio, i amb llicència Creative Commons. L’arxiu, que s’anirà ampliant, ja disposa dels 4 plens celebrats enguany al canal http://www.youtube.com/alliolilleida.

La ciutadania, a més, pot participar dient la seua a través de http://twitter.com/AllioliLleida utilitzant el hashtag #PlePaeria i a http://www.facebook.com/alliolilleida

L'afluència de ciutadans/es als plens (matins) és més aviat escassa
L’afluència de ciutadans/es als plens (matins) és més aviat escassa

Allioli Lleida també treu els streamings al carrer

L’streaming d’Allioli Lleida es manté, ara centrat en retransmissions en directe de diferents mobilitzacions i activitats a Lleida vinculades a l’educació, el dret a l’habitatge, la sanitat. Ho podeu seguir a l’adreça http://bambuser.com/channel/Alliolilleida.

Butlletí de la Paeria o àlbum de fotos de Ros? Ampliació actualitzada

Posted on Updated on

Em confesso un gran fan del butlletí ‘Paeria Notícies’. Un instrument que, malgrat no té utilitat alguna en la meua vida com a ciutadà, em diverteix molt. Soc feliç amb ell perquè em permet jugar al meu esport favorit: buscar personatges repetits a les fotos. Comparteixo amb vosaltres aquest joc. Cronometreu el temps que trigueu a trobar el personatge més repetit.

Imatge_cat_18889 Imatge_cat_18880 Imatge_cat_18860 Imatge_cat_18867 Imatge_cat_18855 Imatge_cat_18846 Imatge_cat_18843

Què, com ha anat? Divertit eh?

Vull aclarir, per si algú creu que he gosat adulterar res, que aquestes són les set fotografies amb gent que figuren al darrer ‘Paeria Notícies’ que he tingut el  plaer de rebre al meu mail. A les altres tres fotos no hi apareix gent.

Per si no heu resolt l’enigma, a continuació sabreu la misteriosa identitat del personatge omnipresent. Seguiu provant, el joc és setmanal i us hi podeu donar d’alta de forma senzilla aquí. És gratis o, en tot cas, ho pagueu amb els vostres impostos. Us deixo amb la solució d’avui engrescant-vos a seguir participant i a fer córrer l’entreteniment si us ha agradat.

Imatge_cat_18889 Imatge_cat_18880 Imatge_cat_18860 Imatge_cat_18867 Imatge_cat_18855 Imatge_cat_18846 Imatge_cat_18843

I, com tota bona secció de passatemps, acabem amb un acudit extret del web de la Paeria, on l’humor hi té sempre un lloc destacat. “Què és La Paeria Notícies? És un butlletí que conté informació referent a les activitats, actes, notícies, etc. de La Paeria.”

Jo penso el butlletí té més utilitat ara mateix com a àlbum de fotos personal, però admeto que la meua és una apreciació subjectiva.

No sigueu garrepes i compartiu amb el món el nou passatemps que ho està petant. Us convido a què difongueu a Twitter:

Ets de #Lleida i encara no has jugat a #PassatempsRos? No te’l perdis! El teu alcalde vetlla pel teu entreteniment http://wp.me/pzyK5-4M

Ampliació del post: Ros reincideix

Una setmana després, el butlletí anomenat ‘La Paeria notícies’ (sic) reincideix. Aquest cop, de les 7 fotos amb persones, només en una no hi apareix Àngel Ros. Em sembla molt lícit que un alcalde es vulgui fer un àlbum de fotos, però, si pot ser, que faci com la gent normal i se’l pagui ell. Si no arriba a final de mes, sempre li queda l’opció de fer un crowdfunding

Imatge_cat_18897 Imatge_cat_18916 Imatge_cat_18970 Imatge_cat_18975 ???????? rosFotos del web Paeria.es ©Ajuntament de Lleida