retribucions

Davant l’amenaça de la sra. Ángeles Ribes de portar-me als jutjats

Posted on Updated on

Els que volen abanderar la regeneració de la política m’amenacen de portar-me als tribunals quan poso sobre la taula el que deuen de cobrar. Encara estic perplex pel que m’ha fet arribar la senyora Ángeles Ribes, de Ciudadanos. Tot comença amb aquest tuit fet des del meu compte personal:

Responc a la sra. Ribes “Amb gent com vosaltres la regeneració està assegurada. 160.000€/mes en total? Però els incoherents, nosaltres. Lol” però en adonar-me que havia posat “mes” on havia de posar “any” esborro el tuit per eliminar l’error.
Mentrestant, el telèfon de la senyora Ribes està trucant a un dels regidors del Comú de Lleida, on treballo de tècnic de comunicació. Que si “un treballador teu”, que si “rectifiqueu”, que si “esteu en campanya”, i l’amenaça recurrent de portar-me als jutjats. Li ha de quedar clar que a l’agrupació d’electors ningú controla els comptes personals de ningú i que, per tant, està fora de lloc que busqui un intermediari per descarregar amenaces cap a mí. Com que la sra. Ribes no m’ha permés debatre amb ella, li faig arribar el meu modest punt de vista.

  1. Sempre he cregut en els arguments més que no pas en les amenaces, que entenc que formen part d’una manera d’entendre la política que molts i moltes volem superar aviat. D’allò que alguns diuen “vella política” però que jo prefereixo anomenar mala política.
  2. M’amenaça perquè poso sobre la taula les retribucions que poden entrar a casa seua? Això és tan esperpèntic com que jo em plantegés denunciar-la per haver-me dit “vocero”. A qui vol abanderar una presumpta regeneració política, li correspondria respondre amb transparència. Quan s’intenta atemorir sense arguments, quan es vol frenar el debat d’arrel, s’evidencia cert temor a que se sàpiga quines són les seues retribucions.IMG_20140103_150237
  3. Ja que vostè no està per la labor, he cercat les respostes. Pel fet d’estar contractada a jornada complerta a la Diputació (gràfic 1) la sra. Ribes no ho pot estar a la Paeria. A l’ajuntament percep retribucions per assistències establertes en el cartipàs que va pactar amb el PSC (gràfic 2)Retribucions Diputació retallatRetribucions per assistencies
  4. A la Diputació té una retribució anual com a portaveu del grup de Cs de 65.173,29 euros, mentre que les retribucions per assistències a la Paeria aquest novembre (corregeixi’m si m’equivoco) superen els 1.500 euros (2 plens, 2 comissions informatives i 2 juntes de portaveus. O em deixo alguna cosa més?). La felicito pels més de 6.000 euros que haurà ingressat aquest novembre.
  5. A vostè i a membres de Ciudadanos els hem sentit parlar molt de regeneració política i de transparència. I si bé és del tot legal que un càrrec públic s’embutxaqui més de 70.000 euros a l’any, unes 10 vegades el salari mínim interprofessional, el debat en el terreny ètic seria molt llarg. I ja m’ha quedat clar que no té massa intenció d’abordar-lo.
  6. Hauria d’entendre que a alguns ens costi d’assumir que la regeneració democràtica pugui arribar de la mà de persones que cobren això. I hauria d’entendre que els interrogants encara es fan més grans quan hi ha la possibilitat d’incrementar els ingressos familiars si el cap de llista de Ciudadanos per Lleida surt escollit el 20D. Vagi per davant que tinc clar que tothom és ben lliure de presentar-se a unes eleccions. Altre cop no qüestiono el territori legal, sinó el vessant ètic d’aquesta manera de fer, on els sous desorbitats van de la mà de missatges de presumpta regeneració política.
  7. Em dirà que estic en campanya. I sí, encertarà. Estic en campanya des de fa molts anys perquè -il·lús de mi- encara crec que la política i la ètica poden anar de la mà. Perquè -innocent que és un- penso que el bé públic serà algun dia precepte fonamental en tota institució. Sí, estic constantment en campanya i, malgrat les amenaces, seguiré estant-hi. I, si em permet, li suggereixo que amenaci menys i respongui més. No caigui en la mateixa manera de fer que un bon amic seu, amb càrrec important a la Paeria, que també tria sovint el camí de l’amenaça de jutjats abans del de la resposta transparent.
  8. Permeti’m afegir que tinc l’honor de formar part del Grup Barnils Ponent, on, envoltat de grans periodistes, he aprés moltes coses. Una d’elles, que no hi ha millor resposta a les amenaces que donar dades, posar llum i, en definitiva, fer periodisme. Per això no em cansaré de preguntar.