transparència

Davant l’amenaça de la sra. Ángeles Ribes de portar-me als jutjats

Posted on Updated on

Els que volen abanderar la regeneració de la política m’amenacen de portar-me als tribunals quan poso sobre la taula el que deuen de cobrar. Encara estic perplex pel que m’ha fet arribar la senyora Ángeles Ribes, de Ciudadanos. Tot comença amb aquest tuit fet des del meu compte personal:

Responc a la sra. Ribes “Amb gent com vosaltres la regeneració està assegurada. 160.000€/mes en total? Però els incoherents, nosaltres. Lol” però en adonar-me que havia posat “mes” on havia de posar “any” esborro el tuit per eliminar l’error.
Mentrestant, el telèfon de la senyora Ribes està trucant a un dels regidors del Comú de Lleida, on treballo de tècnic de comunicació. Que si “un treballador teu”, que si “rectifiqueu”, que si “esteu en campanya”, i l’amenaça recurrent de portar-me als jutjats. Li ha de quedar clar que a l’agrupació d’electors ningú controla els comptes personals de ningú i que, per tant, està fora de lloc que busqui un intermediari per descarregar amenaces cap a mí. Com que la sra. Ribes no m’ha permés debatre amb ella, li faig arribar el meu modest punt de vista.

  1. Sempre he cregut en els arguments més que no pas en les amenaces, que entenc que formen part d’una manera d’entendre la política que molts i moltes volem superar aviat. D’allò que alguns diuen “vella política” però que jo prefereixo anomenar mala política.
  2. M’amenaça perquè poso sobre la taula les retribucions que poden entrar a casa seua? Això és tan esperpèntic com que jo em plantegés denunciar-la per haver-me dit “vocero”. A qui vol abanderar una presumpta regeneració política, li correspondria respondre amb transparència. Quan s’intenta atemorir sense arguments, quan es vol frenar el debat d’arrel, s’evidencia cert temor a que se sàpiga quines són les seues retribucions.IMG_20140103_150237
  3. Ja que vostè no està per la labor, he cercat les respostes. Pel fet d’estar contractada a jornada complerta a la Diputació (gràfic 1) la sra. Ribes no ho pot estar a la Paeria. A l’ajuntament percep retribucions per assistències establertes en el cartipàs que va pactar amb el PSC (gràfic 2)Retribucions Diputació retallatRetribucions per assistencies
  4. A la Diputació té una retribució anual com a portaveu del grup de Cs de 65.173,29 euros, mentre que les retribucions per assistències a la Paeria aquest novembre (corregeixi’m si m’equivoco) superen els 1.500 euros (2 plens, 2 comissions informatives i 2 juntes de portaveus. O em deixo alguna cosa més?). La felicito pels més de 6.000 euros que haurà ingressat aquest novembre.
  5. A vostè i a membres de Ciudadanos els hem sentit parlar molt de regeneració política i de transparència. I si bé és del tot legal que un càrrec públic s’embutxaqui més de 70.000 euros a l’any, unes 10 vegades el salari mínim interprofessional, el debat en el terreny ètic seria molt llarg. I ja m’ha quedat clar que no té massa intenció d’abordar-lo.
  6. Hauria d’entendre que a alguns ens costi d’assumir que la regeneració democràtica pugui arribar de la mà de persones que cobren això. I hauria d’entendre que els interrogants encara es fan més grans quan hi ha la possibilitat d’incrementar els ingressos familiars si el cap de llista de Ciudadanos per Lleida surt escollit el 20D. Vagi per davant que tinc clar que tothom és ben lliure de presentar-se a unes eleccions. Altre cop no qüestiono el territori legal, sinó el vessant ètic d’aquesta manera de fer, on els sous desorbitats van de la mà de missatges de presumpta regeneració política.
  7. Em dirà que estic en campanya. I sí, encertarà. Estic en campanya des de fa molts anys perquè -il·lús de mi- encara crec que la política i la ètica poden anar de la mà. Perquè -innocent que és un- penso que el bé públic serà algun dia precepte fonamental en tota institució. Sí, estic constantment en campanya i, malgrat les amenaces, seguiré estant-hi. I, si em permet, li suggereixo que amenaci menys i respongui més. No caigui en la mateixa manera de fer que un bon amic seu, amb càrrec important a la Paeria, que també tria sovint el camí de l’amenaça de jutjats abans del de la resposta transparent.
  8. Permeti’m afegir que tinc l’honor de formar part del Grup Barnils Ponent, on, envoltat de grans periodistes, he aprés moltes coses. Una d’elles, que no hi ha millor resposta a les amenaces que donar dades, posar llum i, en definitiva, fer periodisme. Per això no em cansaré de preguntar.
Anuncis

Radars: un negoci privat i opac que surt molt car als lleidatans

Posted on

Reportatge extret del web http://comudelleida.cat/

Versión en castellano aquí:

La concessionària Arnó-Sice reclama més de 2 milions d’euros a la Paeria després que Àngel Ros pugés el llindar de sancions a 65 km/h i ajornés més de 4 mesos la posada en funcionament dels radars

En 5 mesos de radars i 10 de semàfors en vermell, els ciutadans de Lleida han rebut multes que superen de llarg el milió d’euros. Com és sabut, la concessionària del servei, Arnó-Sice, s’emporta el 31,5% de l’import de cadascuna de les més de 20.000 multes que s’han imposat en aquest curt període de temps més el 5% de la recaptació en via executiva. Al setembre, aquesta UTE ja tenia garantits ingressos per valor de 444.325 euros, una quantitat que cobria sobradament la previsió de despeses de l’empresa per a tot l’any, amb encara tres mesos de coll per fer més calaix a cop de multa.

Però ni aquesta astronòmica quantitat de multes, ni la “generositat” de l’equip de govern cedint gairebé un terç de l’import de cada sanció sembla haver saciat la concessionària, que el passat 8 de gener va presentar un “informe de reclamacions” que, en cas de prosperar, podria multiplicar per 5 els ingressos d’aquesta empresa i, de retruc, convertir els radars en una operació absolutament deficitària per a la Paeria. Només fins al setembre, la UTE reclama més de 2 milions d’euros.

Dibuix de Carles Alberdi (carlesalberdi.com)

Dibuix de Carles Alberdi (carlesalberdi.com)

Una nova evidència que fa grinyolar la col·laboració público-privada a la qual l’alcalde Àngel Ros al·ludeix tan sovint com a ideal de funcionament de l’administració local. Malgrat l’opacitat que manté en la gestió dels radars l’equip de govern, hem conegut moltes dades que evidencien una gestió nefasta per part de la Paeria, unes exigències d’Arnó-Sice, que té contracte per 4 anys prorrogable a 2 més, desproporcionades i del tot inassumibles i un grapat d’incompliments tant per part de l’empresa com de l’ajuntament. Amb el camí aplanat per una oposició que no fa oposició, Ros havia aconseguit amagar el que hi ha darrera els radars fins avui. També seguirem amb lupa tot el que passi a partir d’ara.

El punt de partida, un engany

Durant la presentació dels radars, la Paeria va fer públic que multaria a partir dels 55 quilòmetres per hora, atenent a la tolerància que estableix la normativa de trànsit vigent, d’entre el 4 i el 7%. Un missatge que no s’ajustava en absolut a la realitat, ja que el propi alcalde de Lleida va donar ordres expresses que els radars només multessin aquells vehicles que superessin els 65 quilòmetres per hora. Ni estudis previs, ni normativa ni cap criteri tècnic: qui va determinar quin era el llindar de velocitat màxim permès va ser Àngel Ros, obsedit en evitar a tota costa una allau de multes a les portes d’un any electoral.

Més enllà dels dubtes de seguretat que genera permetre que un vehicle circuli dins la ciutat a 64 km/h, la imposició del batlle té altres conseqüències. Com era de preveure, la concessionària no es va quedar de braços creuats davant la permissivitat de Ros, i va fer ús del mecanisme de compensació que estableix el contracte quan, per causes imputables a l’ajuntament, no es validen sancions. En aquests casos s’estableix que Arnó-Sice percebrà 9 euros per cada expedient no validat. La concessionària, doncs, reclama 9 euros per cada foto d’excés de velocitat d’entre 55 i 64 km/h. Malgrat que l’empresa reconeix que el Plec del Contracte dóna potestat a la Paeria per establir el llindar dels 65 km/h, en les seues propostes de certificació (recull mensual amb l’import de les multes) de maig a agost la UTE reclama 981.871 euros per les sancions que s’haurien d’haver imposat als que anaven a menys de 65 km/h.

Ros ajorna l’estrena dels radars davant la denúncia de CIU per mala senyalització

Si l’activació dels radars es va fer pública el 19 d’agost, com pot ser que la concessionària reclami multes de radar ja al maig? Perquè l’empresa entén que ha de cobrar la seua part de les multes des del moment en què va posar en funcionament els radars, que va ser la segona quinzena d’abril.

Àngel Ros, però, va aturar màquines davant l’evidència que la senyalització dels radars era deficient fet que, com va remarcar CIU el 5 de maig, convidava a pensar que hi havia un evident afany recaptatori. Un altra sapastrada fruit de la improvisació que, si s’atén la petició de la UTE, costaria gairebé un milió d’euros. És el principal concepte d’una llarga llista de reclamacions, que desgranem tot seguit.

Un radar mòbil que no es mou

Al garatge de la Guàrdia Urbana hi ha, des del passat 6 de maig, un vehicle aparcat que no fa res més que agafar pols. Es tracta del flamant radar mòbil. Com establia el Plec de condicions, Arnó-Sice va subministrar aquest vehicle i ara reclama que se li pagui 9€ “per cada infracció que no s’ha generat amb l’equip de radar embarcat, pel fet de no utilitzar-lo”. Com es pot pagar per multes inexistents? Ben senzill, fent una estimació de les sancions que podria haver imposat el radar mòbil prenent com a referència “la mesura mensual de les infraccions captades pels radars fixes”. Resultat: entre maig i setembre, un total de 319.891 euros per compensar les sancions que ha deixat de cobrar l’empresa per la inactivitat del radar mòbil.

Un altre concepte destacat dins el sac de les reclamacions són els 580.148 euros que, segons la UTE, corresponen a les sancions (estimades) que el sistema no va registrar als conductors que anaven a menys de 65 km/h al maig, ja que durant el primer més el sistema no registrava res per sota d’aquesta velocitat. Amb quantitats així, sembla una minúcia la reclamació de 53.210 euros per sancions de semàfor en vermell que la Guàrdia Urbana va descartar per defectes en la fotografia i que la concessionària argumenta que han de ser correctes. La suma total de la certificació reclamada per la UTE fins al més de setembre és de 2.305.510 euros.

Ni la Paeria ni l’empresa compleixen amb les obligacions signades

La Paeria, un cop descomptat el que paga a l’empresa, percep la resta, el 68,5% de cada sanció. L’estimació d’ingressos per a l’ajuntament, al setembre de 2014, superava els 650.000 euros. Per a què han de servir aquests diners? El Plec del Contracte estableix que els ingressos de les sancions obtingudes per infraccions de la Llei de Trànsit s’han d’aplicar al finançament de la seguretat vial, prevenció d’accidents de trànsit i ajuda a les víctimes. Pot documentar el sr. Àngel Ros que els diners generats pels radars s’estan destinant i es destinaran a aquesta finalitat? Pot explicar per què a 30 de novembre de 2014, dels 350.000 euros pressupostats en “gestió de seguretat vial” només n’hi ha 37.114,61 de “despesa autoritzada”, tot just el 10% del previst?

El contracte també obligava a Arnó-Sice a fer unes inversions que no s’estan complint, com per exemple la millora del sistema de control de trànsit, que, amb un import de 87.642 euros, hauria d’haver estat enllestida el passat més d’octubre, encara que ni tan sols s’ha iniciat. Idèntica situació viu la “inversió en connexions i comunicacions”, que no ha vist ni un euro dels 73.450 que s’hi han de destinar. L’empresa també hauria d’haver enllestit (durant el primer any de contracte, que es va complir el 22 de novembre de 2014) la semaforització de la rotonda de davant del cementiri (42.165 euros).

També resta aparcada en un calaix la instal·lació de càmeres de control (a aquestes alçades hauria d’haver-ne posat en funcionament 4 per valor de 9.303 euros), els 4 guals elevats de vianants (13.500 euros) i el subministrament, per valor de més de 15.000 euros, d’etilòmetres, pda’s (per generar multes) i diferents elements de control.
De la llarga llista d’inversions compromeses, Arnó-Sice sí que ha complert amb el manteniment semafòric i, evidentment, amb els elements que generen ingressos, com són els radars fixos, el foto-vermell i el radar mòbil, a més de la gestió de les infraccions.

Taula inversions Arno-SICE

El contracte entre la UTE i la Paeria recull les inversions previstes

Ros: ineficiència, opacitat i factures per a la ciutadania

El nostre alcalde presumeix de bona gestió quan la realitat evidencia que la seva tasca de govern és ineficient i està mal feta. L’alcalde aposta per privatitzar serveis públics, alguns d’ells essencials, i ho fa malament, amb condicions confuses que generen plets constants en els quals sempre surt perdent la ciutadania. L’alcalde presumeix d’honestedat al temps que amaga informació i manipula la opinió pública tan sols per egoistes interessos electorals.

L’alcalde mostra una actitud covarda ja que, enfront de les denuncies, s’oculta, evita donar la cara i menysté la ciutadania que demana saber el que succeeix a la ciutat.

Davant aquest desgavell, des del comúdelleida (www.comudelleida.cat) exigim explicacions públiques a l’alcalde Àngel Ros. Exigim que a partir d’ara compleixi amb les seves obligacions com a servent de la ciutat i que ho faci atenent les prioritats de la ciutadania, amb tota la transparència i honestedat que entenem que mereix la gent de Lleida.

comúdelleida, 17 gener 2015

Descarregar article en format pdf

Sra Mestres: fuig d’estudi amb el tema dels Radars

Posted on

Si l’administració anés tant ràpid a atendre la ciutadania com a respondre les cartes al director que els critiquen, tot aniria millor. Diumenge van publicar la meua carta a Segre, dilluns resposta de la regidora Sara Mestres a Segre (la teniu aquí sota) i avui a La Mañana. Us adjunto la resposta de Mestres i després la que jo mateix li acabo d’enviar. Deu ser que no em sé estar callat.

Mestres respon carta radars Segre

Sra. Sara Mestres,

Entenc que li resulta complicat argumentar a ulls d’una ciutadania cada cop més desperta que la Paeria aprovi que una empresa privada com Arnó-SICE s’embutxaqui 700.000 euros cada any gràcies als radars i semàfors vermells. Però intenti no tractar a la gent de Lleida com si fóssim il·lusos perquè crec que no ho som del tot. De veritat creu que no me n’alegro de que baixi la sinistralitat? Creu que hi ha algú que no se n’alegri d’això? En quin món viu, senyora Mestres?

El que se sotmet a debat no és si ens alegra o no que hi hagi menys morts als carrers de Lleida sinó per quin motiu el seu govern permet que la gestió de radars i semàfors vermells reporti aquests beneficis abismals a una empresa privada en temps on les necessitats d’atenció social, també a Lleida, són més que evidents.

Celebro que els recursos que obtingui la Paeria via radars i semàfors vermells es dediquin a millores de seguretat en el trànsit, però lamento que en el repartiment del pastís hagin permès que Arnó-SICE s’emporti més de 50.000 euros mensuals que no revertiran en millores per als lleidatans. Càlcul, per cert, que surt de les poques dades que vostès han aportat i de les que la premsa local ha publicat fent la seua feina. En tot cas, la convido a que faci públiques les dades de recaptació real en radars i semàfors vermells avui mateix, una pràctica molt saludable de cara a tenir satisfets aquells que tenim la consagrada mania de voler saber a què es dedica fins al darrer cèntim dels diners públics.

I, de passada, ja que no ho respon a la seua carta, també podrien informar de si és cert que no han retirat ni un punt del carnet en més de set mesos de radars i per què. Així podrien esvair sospites dels malpensats que puguin interpretar que la mesura és electoral i vol evitar que la gent s’empipi més del compte a mig any de les eleccions.

Atentament

@osistere

Oscar Sisteré i Saureu

Història de l’antiavalot que vivia maquillat

Posted on

Si la Paeria fes un Multireferèndum per preguntar en què vol que es gasti diners l’ajuntament en temps de crisi? és improbable que guanyés l’opció “en una unitat d’antiavalots que, en gairebé dos anys, no faci res”. Potser per això no pregunten i, quan se’ls veu el llautó, maquillen el tema intentant tapar un nyap evident.

Amb l’opacitat marca de la casa, la Paeria va crear al 2012 un grup antiavalots, segons Segre integrat per 18 agents. Uns agents de la Urbana que, segons la Paeria, es van presentar voluntaris i van fer una formació específica de seguretat ciutadana en un curs d’ordre públic de la policia nacional.
La regidora de seguretat ciutadana de la Paeria, Sara Mestres, es vanagloria que la formació no va comportar ni un euro de despesa. Ni en dietes o quilometratge, assegura. A diferència del que hagués suposat fer-lo -diu- amb els Mossos d’Esquadra, que, segons hem constatat, obligaven l’administració local a passar per caixa: “Ens l’havia ofert previ pagament de 402 euros per agent”. Mestres es mostra molt menys explícita quan se li pregunta pel cost dels uniformes: “Ha estat amb càrrec a la partida centralitzada de l’Ajuntament”, es limita a dir sense revelar la xifra. 
Una pràctica, la de mantindre una opacitat total amb en els números, que comença a ser marca de la casa.

Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi
Vinyeta cedida pel dibuixant Carles Alberdi

Membres del cos de la Urbana i de Mossos d’Esquadra han corroborat que es va dotar aquests agents de la policia local amb l’equipament corresponent (casc, escut, canyelleres, colzeres, defensa, armilla) amb un cost que aquestes fonts xifren en uns 19.200 euros en total: 1.200 euros per cadascun dels 16 agents que, finalment, sembla que integraran aquesta unitat.

Fonts de la Urbana preveuen que la Paeria presenti properament aquesta unitat, que, pel que hem pogut saber, podria no ser de voluntaris sinó permanent, amb dos grups de 8 integrants cadascun. Una unitat que tot indica que s’activarà ara, després de romandre aturada des que Àngel Ros la va concebre fa gairebé dos anys.

Just després que a Lleida es produïssin esdeveniments com el desallotjament violent al maig de 2011 de desenes d’activistes que havien acampat a la Plaça Ricard Viñes o les Mega-Batudes policials al casc antic de Lleida l’agost d’aquell mateix any, quan arriben molts temporers a la ciutat.

Maquillatge per aquí, i eufemisme per allà i, voilà! Aquí tenim la UPO

Potser perquè un ajuntament “socialista”, a més de no tenir competències en aquest àmbit, no pot vendre la creació d’una unitat antiavalots en plena crisi, la Paeria s’ha esforçat a maquillar les finalitats d’un grup que, segons diverses fonts consultades, en el seu moment va ser creat en un rampell de l’equip de govern del PSC perquè la ciutat tingués tots els instruments possibles per reprimir la reivindicació social creixent, sobretot en un indret tan abandonat per les administracions com el casc antic.

L’operació de maquillatge va començar per dotar-lo d’un nom més amable: Unitat Polivalent Operativa (UPO), una definició que no coincideix amb la que se’n fa al web (no oficial) www.guardiaurbanalleida.net, on es refereixen a una “unitat de Seguretat Ciutadana de la GU de Lleida, per a realitzar servei específic de vigilància i seguretat ciutadana en casos excepcionals”.

L’operació de cosmètica va seguir amb l’ocultació de part de la missió que persegueix, mitjançant l’eliminació de la paraula antiavalots. El resultat d’aquest massatge descriptiu el teniu complet a tuderechoasaber.es, on Mestres, en un intent de resposta poc reeixit a una petició ciutadana, parla d’una UPO “preparada per afrontar qualsevol operatiu i respondre davant d’una emergència, en la qual sigui necessària l’actuació d’un equip de treball, que sàpiguen treballar de forma coordinada i afrontar situacions de catàstrofes, com ara inundacions, grans incendis, esfondraments d’edificis i d’altres de naturalesa semblant”.
Com per art de màgia, una unitat formada en un curs de seguretat ciutadana titulat de forma ben explícita ‘Curs sobre primeres intervencions en ordre públic‘ passa a ser, segons la regidora, un equip per actuar “davant de qualsevol catàstrofe”. Qui sap si la Paeria es guarda una carta de possibles usos menys amables en la frase “…per poder donar resposta a la execució de qualsevol acte de la nostra administració dintre de l’exercici de la seva potestat exclusiva”.

Davant l’allau de preguntes, silenci clamorós

Tuit Sara Mestres antiavalots

Convé aclarir que la resposta de la Paeria va arribar després d’un reguitzell de peticions d’informació a les xarxes socials. Fins a 30 vegades va preguntar el col·lectiu ciutadà @alliolilleida via Twitter la despesa de la unitat antiavalots.
El mutisme de ses senyories es va trencar només 3 cops.

La primera, quan Sara Mestres responia en una piulada:

Qui ets? Tens personalitat jurídica? Tens noms i cognoms? Al conseller Saura també li vas demanar?”

La segona en un tuit tot creativitat en què la regidora Montse Mínguez assegurava:

La Paeria no té cos antiavalots, si no hi ha cos no hi ha cost”
.

Twit Montse Minguez cos antiavalots

Àngel Ros, com sol fer en les qüestions espinoses, se’n va mantenir al marge. Fins que, el 29è cop que se’l va interpel·lar, va intervenir en una conversa 2.0 per respondre a la pregunta de si Lleida tenia unitat antiavalots amb 4 paraules reveladores:

Qui ho creu això?

Twits antiavalots Ros

La falta de transparència de l’equip de govern a la Paeria dificulta tenir dades i xifres de despesa concretes d’aquesta unitat de la Urbana i de tants altres afers públics. Els fets, però, demostren que existeix una unitat específica de la guardia urbana creada i equipada per actuar com a força antiavalots, que l’ajuntament ha intentat ocultar aquesta informació, que quan ha donat explicacions aquestes han estat parcials i equívoques i que tot el procediment de creació ha estat estrany, tèrbol i opac.
Un governant que amaga les seues accions, o bé se n’avergonyeix o bé creu que la ciutat i els diners que gestiona són seus i no n’ha de donar explicacions.

Però, davant les portes tancades, la ciutadania s’organitza, i aquells que en el nostre govern municipal s’amaguen en l’opacitat s’han d’enfrontar al que per a ells ha de ser una molt mala notícia: ha nascut a Lleida l’Observatori Ciutadà Municipal. Segur que en sentireu parlar.

Oscar Sisteré i Saureu, @osistere 
Periodista membre de Grup Barnils Ponent

(Amb la col·laboració de diversos membres de la Urbana i els Mossos amb vocació de servei públic)

Podeu compartir tant com vulgueu. 
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons

Com aigualir el Multireferèndum

Posted on Updated on

A Ros el deu desesperar la participació ciutadana. Només així s’entén que en les darreres hores hagi obsequiat la ciuitadania de Lleida amb dos mesures impròpies d’un govern que es vulgui titllar de progressista. El primer pas va ser denegar el permís per posar una quinzena de taules de votació a Lleida que tenien per objectiu demanar l’opinió de ciutadans com vostè en diferents temes, entre els quals si volem que el servei d’abastament d’aigua sigui gestionat directament per l’Ajuntament. L’equip de govern del PSC, excedint les seues atribucions i, a diferència de molts altres ajuntaments, fent una lectura extremadament rigorosa de la resolució de la JEC, va creure’s legitimat a prohibir una consulta ciutadana. multireferendum Per reblar el clau, hores després els diaris de Lleida ens anunciaven que la generositat de l’empresa Aigües de Lleida havia permès crear un ‘Fons social de solidaritat’ per subvencionar la factura de l’aigua a famílies ‘pobres’. A aquesta operació per intentar aigualir el Multireferèndum, sr. Ros, només li falla un detall: de veritat creu que la població és tan immadura com per no ser conscient del que aquesta administració presumptament socialista està perpetrant amb mesures com aquestes? Amb afecte, i esperant l’habitual carta de resposta (que en això si que no esmercem recursos) s’acomiada cordialment.

Un ciutadà amant de la participació

On pots votar diumenge 25 de maig?
Muntem 17 taules:

Rambla Ferran, Rambla de Pardinyes
Cap – Pont (Dra. Castells- Av Garrigues), Balàfia
Centre Històric- Ereta, Escorxador
Joc de la Bola, Plaça del Treball
Aplec del Caragol, Camp d’Esports
Av. Catalunya-Rambla Aragó, Xalets Humbert Torres 

Nosaltres no tenim por
Diumenge, tots a taula!

Allioli Lleida obre les portes de l’ajuntament penjant el #PlePaeria a Youtube

Posted on

Potser afectats pel sol Lleidatà del mes d’agost, un bon dia uns quants habitants d’aquesta ciutat vam posar sobre la taula una pregunta: per què no retransmetem els plens de la Paeria per Internet? Dit i fet.

Vam començar a explorar les possibilitats tècniques, per un costat, i la normativa per un altre, i a finals de setembre entràvem una instància notificant a la Paeria que, amb l’objectiu de fomentar la transparència i la participació social en l’acció política en pro de la cohesió social i la lluita contra la desafecció, i per tal d’apropar la vida política a la societat, iniciaríem la retransmissió en directe dels plens municipals de l’ajuntament de Lleida per Internet, alhora que obriríem nous canals de participació online (Twitter, Facebook,…) per a totes aquelles persones que volguessin expressar la seva opinió.

Allioli Lleida
Dos portàtils, una webcam i una càmera són l’equipament que utilitzem als plens

Primer #PlePaeria en directe per Internet

No ens vam trobar obstacles i, dies després, realitzàvem la primera transmissió en streaming d’un Ple de la Paeria, on, malgrat els problemes tècnics (en bona part derivats de l’obsoleta xarxa que hi ha en aquella zona) més de 300 persones van veure alguna part del Ple per Internet. Vam obtenir cert ressò mediàtic, i l’alcalde va donar la benvinguda a les retransmissions, una iniciativa que algunes forces polítiques havien demanat però que mai havia prosperat des de la pròpia estructura de la Paeria. La ciutadania era qui ho posava en marxa de forma voluntària. Amb perplexitat escoltàvem el missatge de l’alcalde en el primer ple online, on Àngel Ros argumentava que ja no calia que la Paeria invertís en retransmetre els plens perquè ho feia (gratis) el teixit civil. Sense comptar el nostre temps, pensem que pot ser convenient posar sobre la taula que Allioli Lleida s’autofinança. Fem servir els nostres portàtils i la xarxa de persones que ens donen suport ens faciliten la feina deixant-nos, per exemple, una càmera de vídeo i una webcam per fer la feina. Sense comptar el nostre temps, la única inversió ha estat en un cable d’àudio que va rondar els 10 euros. Ho exposem per si l’alcalde vol prendre nota que amb pocs diners i molta voluntat es poden fer moltes coses.

Allioli Lleida 5
El col·lectiu ciutadà Allioli Lleida s’autofinança.

Per què es tanca la Paeria a les noves tecnologies?

Si és real l’aposta de la Paeria per les TIC, resulta difícil d’entendre com, al 2013 i en plena efervescència de les noves tecnologies de la comunicació, l’Ajuntament de Lleida encara no ofereix a la ciutadania la retransmissió online del que es parla i s’acorda en el màxim òrgan de decisió que tenim: el Ple Municipal. Altres mesures, com traslladar el Ple a l’horari de tarda, o que la mateixa Paeria s’interessés per penjar-lo en vídeo a Internet, podrien ser positives per facilitar-ne el seguiment a la ciutadania.

Des d’aquell primer ple online al setembre fins ara, hem optat per aparcar l’streaming en directe, ja que generava moltes dificultats i no tenia la qualitat suficient. I hem invertit temps i energies en tenir una gravació íntegra de cada ple amb qualitat de vídeo i àudio, i amb llicència Creative Commons. L’arxiu, que s’anirà ampliant, ja disposa dels 4 plens celebrats enguany al canal http://www.youtube.com/alliolilleida.

La ciutadania, a més, pot participar dient la seua a través de http://twitter.com/AllioliLleida utilitzant el hashtag #PlePaeria i a http://www.facebook.com/alliolilleida

L'afluència de ciutadans/es als plens (matins) és més aviat escassa
L’afluència de ciutadans/es als plens (matins) és més aviat escassa

Allioli Lleida també treu els streamings al carrer

L’streaming d’Allioli Lleida es manté, ara centrat en retransmissions en directe de diferents mobilitzacions i activitats a Lleida vinculades a l’educació, el dret a l’habitatge, la sanitat. Ho podeu seguir a l’adreça http://bambuser.com/channel/Alliolilleida.